Quan comprador i venedor es troben en països distints, la confiança no sempre és suficient. El crèdit documentari permet que una entitat bancària intervingui en l'operació i condicioni el pagament a la presentació exacta dels documents acordats.
Vendre o comprar mercaderies en un altre país implica assumir riscos que no sempre apareixen en una operació nacional. La distància, les diferències legals, el
transport i la dificultat de reclamar un deute a l’estranger poden convertir una
transacció rendible en un problema de cobrament.
El crèdit documentari (també conegut com a carta de crèdit), és un dels instruments més utilitzats per a reforçar la seguretat en el comerç internacional.
El seu funcionament parteix d’una idea senzilla. El banc es compromet a efectuar el
pagament quan l’exportador presenta, dins del termini i en les condicions establertes, la documentació exigida en el propi crèdit. No garanteix per si sol que la mercaderia sigui perfecta. El que garanteix és que el pagament es realitzarà si els
documents lliurats compleixen estrictament els acords.
Què és un crèdit documentari?
El crèdit documentari és una ordre de pagament emesa pel banc de l’importador a
favor de l’exportador. L’importador sol·licita a la seva entitat financera que obri el crèdit i detall les condicions que haurà de complir el proveïdor estranger. El banc
comunicarà l’operació a l’exportador, normalment a través d’una entitat situada al seu país. Una vegada enviada la mercaderia, l’exportador presenta els documents requerits. Si estan complets i no contenen discrepàncies, el banc procedirà al
pagament en els termes pactats.
L’entitat bancària assumeix així un paper central. L’exportador no depèn
exclusivament de la voluntat de pagament del seu client i l’importador sap que
l’operació només s’abonarà si s’acredita documentalment la seva correcta
expedició.
Com es desenvolupa l'operació?
El primer pas consisteix en el fet que comprador i venedor acordin les condicions de
la compravenda internacional. Han de fixar el preu, la mercaderia, els terminis, el
transport, el lloc de lliurament, l’assegurança i els documents necessaris per a acreditar el compliment.
Després, l’importador sol·licita al seu banc l’obertura del crèdit documentari a favor
de l’exportador. L’entitat analitza el risc de l’operació i, si l’aprova, emet el crèdit. Un banc del país de l’exportador comunica la seva obertura i les seves condicions al
beneficiari.
L’exportador revisa el contingut i, quan coincideix amb el negociat, procedeix a
l’enviament de la mercaderia. A continuació, lliurament al seu banc la documentació
exigida.
Si els documents són conformes, es tramita el pagament i es remeten al banc de
l’importador perquè aquest pugui disposar de la mercaderia.
La documentació determina el cobrament
En aquesta classe d’operacions, la documentació no és un simple tràmit
administratiu. És la clau que obre el pagament. Entre els documents més habituals
poden trobar-se la factura comercial, el coneixement d’embarcament, la llista de
contingut, el certificat d’origen, la pòlissa d’assegurança, els certificats sanitaris i els
documents d’inspecció.
El crèdit ha d’assenyalar amb precisió quins documents s’exigeixen, qui ha d’emetre’ls, quina informació han de contenir i dins de quin termini han de
presentar-se.
Una data incorrecta, una descripció que no coincideixi literalment o una signatura absent poden generar una discrepància documental i retardar o impedir el cobrament.
La inspecció física protegeix l'importador
El banc comprova els documents, però no obre contenidors ni verifica la qualitat
real de la mercaderia. Per aquest motiu, l’importador pot incloure entre els requisits
un certificat d’inspecció física emès abans de l’embarcament. La revisió pot realitzar-la el propi comprador, una persona de confiança o una empresa
especialitzada independent.
Aquest certificat permet acreditar aspectes com la quantitat, l’estat, la qualitat,
l’embalatge o les característiques tècniques del producte.
En operacions d’import elevat o amb mercaderies sensibles, incloure una inspecció
prèvia pot evitar problemes difícils de resoldre quan l’enviament ja ha arribat al país
de destinació.
Crèdits revocables i irrevocables
Un crèdit revocable pot modificar-se o cancel·lar-se abans del pagament sense
necessitat de comptar amb el consentiment del beneficiari. Aquesta modalitat
ofereix molt poca seguretat a l’exportador i, en la pràctica, té una utilització limitada.
En canvi, el crèdit irrevocable no pot ser cancel·lat ni modificat unilateralment una
vegada emès. Per a introduir canvis serà necessari comptar amb l’acceptació de les parts afectades.
Per això, el crèdit irrevocable constitueix l’opció habitual quan es pretén proporcionar una garantia real de cobrament al proveïdor estranger.
Crèdits confirmats i no confirmats
En un crèdit no confirmat, el compromís principal de pagament correspon al banc
emissor, que normalment és l’entitat de l’importador. El banc avisador comunica
l’obertura a l’exportador i pot encarregar-se de tramitar els documents, però no afegeix necessàriament una garantia pròpia de pagament.
En el crèdit confirmat, una altra entitat bancària incorpora el seu compromís al del
banc emissor.
Aquesta confirmació pot resultar especialment convenient quan existeixen dubtes
sobre la solvència de l’entitat emissora, l’estabilitat del país del comprador o la
possibilitat de transferir fons a l’exterior.
Pagament a la vista o a termini
En un crèdit a la vista, l’exportador cobra una vegada que presenta documents
conformes i el banc completa la seva revisió. En un crèdit a termini, el pagament
s’efectua en una data posterior. El venciment pot calcular-se des de la data
d’embarcament, la presentació dels documents o qualsevol altre moment acordat.
Aquesta segona modalitat permet a l’importador obtenir un període de finançament
comercial, mentre que l’exportador pot estudiar la possibilitat d’anticipar el
cobrament mitjançant la seva entitat financera.
Crèdits divisibles i línies obertes
Un crèdit divisible permet efectuar disposicions parcials conforme es realitzen
diferents enviaments. Aquesta opció resulta útil quan la mercaderia es lliura per lots
o de manera escalonada. També poden establir-se crèdits rotatius o línies obertes
que es renoven dins d’un límit i durant un període determinat.
Aquestes estructures faciliten les relacions comercials continuades, encara que
exigeixen un control rigorós dels imports utilitzats, els venciments i la documentació
corresponent a cada expedició.
Crèdits transferibles i operacions amb intermediaris
El crèdit transferible permet que el beneficiari inicial sol·liciti que tot o part del seu
import es posi a la disposició d’un altre beneficiari. Sol utilitzar-se quan l’exportador
actua com a intermediari i necessita pagar a un o diversos proveïdors. Perquè
aquesta possibilitat existeixi, el crèdit ha d’indicar-lo expressament. No n’hi ha prou
que les parts ho hagin comentat de manera informal.
Una altra estructura utilitzada per intermediaris és el crèdit back to back. En ella, el
beneficiari d’un primer crèdit utilitza aquest suport per a obrir un segon crèdit a favor del seu proveïdor.
Crèdits amb acompte i crèdits rotatius
Alguns crèdits permeten a l’exportador rebre una part dels diners abans de
presentar tota la documentació. En els crèdits amb clàusula vermella, l’acompte pot
lliurar-se contra un rebut o una garantia determinada. Quan existeix una clàusula
verda, el beneficiari haurà d’acreditar a més la disponibilitat o l’emmagatzematge de
la mercaderia.
Els crèdits rotatius o revolving permeten reutilitzar l’import durant un període,
d’acord amb les condicions establertes. Són habituals en relacions comercials
periòdiques on se succeeixen diversos enviaments similars.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal
Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!
