Vendre un immoble i cobrar-lo a poc a poc, rebre una subvenció pública o donar per perdut un crèdit que mai va arribar a pagar-se són situacions més habituals del que sembla. El que moltes persones desconeixen és que cadascuna d'elles té les seves pròpies regles en l'IRPF i que declarar en l'exercici equivocat pot acabar generant problemes amb Hisenda.
En l’IRPF no sols importa què es declara, sinó també el moment en què ha de fer-se. Les vendes ajornades, determinades ajudes públiques i els crèdits impagats compten amb regles específiques d’imputació que convé conèixer per a evitar errors i futures regularitzacions.
Quan cal declarar realment un guany patrimonial?
La regla general sembla senzilla. Si existeix una alteració en el patrimoni, el guany o la pèrdua ha de declarar-se en l’exercici en el qual aquesta alteració es produeix. No obstant això, la pràctica demostra que les excepcions són nombroses i que una decisió equivocada pot tenir conseqüències tributàries rellevants.
Per aquest motiu, abans de presentar la declaració de la Renda convé revisar determinades operacions que, fins i tot havent-se realitzat en un determinat any, poden tenir un tractament distint des del punt de vista temporal.
No sempre coincideix la data de l’operació amb el moment en el qual ha d’integrar-se en l’IRPF.
Les vendes amb cobraments ajornats permeten una certa flexibilitat
Un dels supòsits més habituals és el de les operacions a terminis o amb preu ajornat. Pensem, per exemple, en la venda d’un immoble o de participacions socials l’import de les quals es va percebent de manera escalonada durant diversos anys.
Quan entre el lliurament del bé i el venciment de l’últim pagament transcorre més d’un any, la normativa permet optar per declarar el guany a mesura que resultin exigibles els diferents cobraments. Aquesta possibilitat pot convertir-se en una eina útil per a distribuir la tributació i evitar concentrar tota la càrrega fiscal en un únic exercici. Això sí, es tracta d’una opció que ha d’exercitar-se correctament en la declaració corresponent.
Si has venut un bé i el cobraràs en diversos anys, revisa si t’interessa aplicar el criteri de cobraments ajornats abans de presentar la declaració de l’IRPF.
Les ajudes públiques
Existeix una percepció bastant estesa que les subvencions o ajudes públiques manquen de transcendència fiscal. La realitat és molt distinta.
Com a norma general, aquestes ajudes generen un guany patrimonial i han de declarar-se en l’exercici en què es perceben. No obstant això, determinades ajudes permeten repartir la seva tributació en quatre exercicis. És el cas d’algunes ajudes destinades a la reparació de l’habitatge habitual, determinades ajudes vinculades al Patrimoni Històric o uns certs incentius dirigits a joves agricultors.
La diferència pot resultar significativa, especialment quan les quantitats percebudes són elevades.
Rebre una subvenció no significa que estigui exempta. Abans de presentar la declaració convé analitzar si existeix la possibilitat de fraccionar la seva imputació.
Els deutes impagats també tenen efectes fiscals
Una altra situació freqüent és la dels qui han prestat diners o mantenen crèdits pendents de cobrament que finalment resulten incobrables. No n’hi ha prou que existeixi la sensació que aquests diners no es recuperarà. Perquè la pèrdua patrimonial pugui declarar-se han de concórrer determinades circumstàncies previstes legalment.
Entre elles es troben l’aprovació de quitacions en determinats procediments de reestructuració, la finalització de procediments concursals o el transcurs d’un any des de l’inici de determinades reclamacions judicials sense que el crèdit hagi estat satisfet. A més, si posteriorment es recupera tot o part de l’import, haurà de declarar-se el corresponent guany patrimonial.
No tots els deutes impagats permeten generar automàticament una pèrdua fiscal deduïble.
Els canvis de residència requereixen una revisió prèvia
Traslladar la residència fiscal fora d’Espanya implica revisar acuradament si existeixen rendes pendents d’imputació. Amb caràcter general, aquestes rendes hauran d’integrar-se en l’última declaració de l’IRPF com a contribuent resident. No obstant això, quan el trasllat es produeixi a un altre Estat membre de la Unió Europea, poden existir alternatives que permetin diferir aquesta tributació. Atès que aquestes situacions solen anar acompanyades d’importants implicacions patrimonials, resulta especialment recomanable obtenir assessorament previ.
Canviar de residència fiscal sense planificar adequadament pot provocar obligacions tributàries inesperades.
La defunció també afecta a les rendes pendents
En cas de defunció del contribuent, totes les rendes que estiguessin pendents d’imputació hauran d’integrar-se en l’última declaració que correspongui presentar. Aquest aspecte sol passar desapercebut en molts processos successoris, on l’atenció se centra exclusivament en l’Impost sobre Successions. No obstant això, revisar correctament la situació fiscal pendent pot evitar incidències posteriors per als hereus.
La revisió de l’IRPF pendent ha de formar part del procés de planificació successòria.
Una revisió a temps evita problemes futurs
Els guanys i pèrdues patrimonials constitueixen un dels àmbits que generen més errors en les declaracions de la Renda. En molts casos, no perquè existeixi una voluntat d’incomplir, sinó perquè les regles d’imputació temporal resulten complexes i poc intuïtives.
Una venda ajornada, una subvenció rebuda fa diversos anys o un crèdit finalment incobrable poden alterar el resultat de la declaració i donar lloc a regularitzacions posteriors.
Per això, abans de presentar l’IRPF, resulta aconsellable revisar totes aquelles operacions extraordinàries realitzades durant l’exercici o pendents d’exercicis anteriors.
A vegades, la diferència entre tributar correctament o assumir un cost innecessari no està en l’import de l’operació, sinó a haver triat el moment adequat per a declarar-la.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal
Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!
