El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó ha confirmat la procedència de l’acomiadament del treballador que sobrepassava àmpliament els temps de descans en teletreball i va persistir en la seva actitud malgrat ser advertit pel seu superior perquè reduís la durada de tals pauses.
Al treballador se’l va informar que anava a procedir-se al monitoratge per a controlar i auditar les crides, amb la finalitat d’ajudar-lo a millorar les seves dades productives.
La Sala social del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó ha confirmat la procedència de l’acomiadament del treballador que sobrepassava àmpliament els temps de descans en teletreball i va persistir en la seva actitud malgrat ser advertit pel seu superior perquè reduís la durada de tals pauses.
A mitjan març de 2020, a causa de la circumstància d’emergència sanitària per la propagació de la Covid-19, el treballador (teleoperador) va signar amb la seva empresa un acord de teletreball.
Conforme a aquest acord, al treballador li corresponien un total de 10 minuts de descans ordinari durant la seva jornada diària i un total de 7 o 8 pauses visuals de cinc minuts cadascuna, per cada hora de treball. A més, de manera excepcional, podia realitzar altres parades per a fer anomenats pendents o realitzar gestions amb algun client.
Al treballador se’l va informar que anava a procedir-se al monitoratge per a controlar i auditar les crides, amb la finalitat d’ajudar-lo a millorar les seves dades productives.
Al setembre de 2021, després que els períodes de descans del treballador superessin notablement la mitjana del servei i que l’empresa li advertís en diverses ocasions al mateix que havia de reduir tals temps de pausa, la companyia li va lliurar a l’empleat la carta d’acomiadament per motius disciplinaris.
Segons el parer de l’empleat, la falta imposada emmalaltia de falta de tipicitat, ja que la conducta que es detallava en la carta d’acomiadament en cap cas es podia considerar com un comportament d’indisciplina que constituís una transgressió de la bona fe contractual.
No obstant això, al febrer de 2022, el Jutjat social núm. 1 de Salamanca va desestimar la demanda formulada per la representació del treballador i va titllar el seu acomiadament de procedent. En concret, en opinió de la Magistrada-Jutge, “resulta evident que la conducta de l’actor constitueix una desobediència sancionable, perquè malgrat els reiterats requeriments per l’empresa perquè disminuís els seus temps de descans i sobretot sol·licités la deguda autorització, va persistir en la seva actitud”.
Ara, mitjançant la seva sentència de 9 de maig de 2022, la Sala social del TSJ de Castella i Lleó desestima el recurs de suplicació interposat per l’empleat i qualifica la procedència de l’extinció.
En aquest cas, el TSJ raona que la conducta del recurrent constitueix una desobediència sancionable, perquè malgrat els reiterats avisos realitzats per la companyia perquè l’empleat reduís considerablement els seus temps de pausa i sobretot que demanés la deguda autorització, el mateix va persistir en la seva actitud.
En paraules de la Sala social, “sembla evident que sí que existeix un crebant manifest de la disciplina ja que el recurrent va persistir de manera reiterada en la seva conducta malgrat els advertiments realitzats pel seu superior i perquè ha persistit en el seu comportament, no sols excedint-se en els seus temps de descans, sinó a utilitzar-los indegudament, sense realitzar cap gestió, i sobretot sense recaptar la prèvia autorització fins i tot sabent que era preceptiva”.
En conseqüència, tal conducta “persistent i reiterada” de l’empleat d’incomplir les ordres de l’ocupador comporta al fet que l’incompliment aquí examinat sigui qualificat com un crebant manifest de la disciplina que constitueix una falta molt greu conforme l’art. 66.4 de l’II Conveni col·lectiu d’àmbit estatal del sector de contact center.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral.
