Si treballes pel teu compte (autònom) i utilitzes equips electrònics en el teu dia a dia, aquesta informació t’interessa: t’expliquem quan els pots deduir i com justificar-ho correctament.
Poques qüestions generen tants malentesos entre els professionals i l’Agència Tributària com la deducció de determinades despeses. I si hi ha un terreny especialment confús, és aquell en què l’àmbit professional i el personal es barregen: el telèfon amb què també truques a casa, el portàtil amb el qual revises correus de feina però mires sèries el cap de setmana, o fins i tot el cotxe que utilitzes per visitar un client i per anar a la platja diumenge.
La Direcció General de Tributs (DGT) s’ha tornat a pronunciar sobre aquesta qüestió a la consulta vinculant V1233-25, de 4 de juliol de 2025, on aclareix com s’ha de tractar la compra d’un ordinador i un telèfon mòbil quan s’utilitzen en una activitat professional.
Hisenda no diu que no els puguis deduir, però sí que has de demostrar que realment els utilitzes per treballar i no de manera personal.
Què diu Hisenda?
La DGT insisteix en una idea bàsica:
Només són deduïbles les despeses que estiguin directament relacionades amb l’obtenció d’ingressos, estiguin degudament justificades, registrades i s’utilitzin de manera exclusiva en l’activitat professional.
Això vol dir que no n’hi ha prou amb dir “ho faig servir per treballar”, ni tampoc és suficient tenir la factura. Cal poder-ho acreditar amb dades i fets. Si el bé també s’utilitza per a fins personals, la deducció només es permet quan aquest ús privat és accessori i poc rellevant, com ara una consulta puntual fora de l’horari laboral.
Si tens un telèfon que utilitzes tant per a trucades personals com professionals, el més recomanable és disposar d’una línia separada només per a l’activitat professional. És la manera més clara d’evitar problemes.
Què puc deduir?
Si ets autònom o professional per compte propi, et pots deduir ordinadors, tauletes, telèfons o fins i tot vehicles, sempre que estiguin afectes a la teva activitat. Això significa que l’ús ha d’estar vinculat a la feina. En el cas dels equips electrònics, la despesa no es dedueix de cop, sinó progressivament, mitjançant l’amortització (és a dir, aplicant un percentatge anual sobre el seu valor).
Per exemple, un ordinador de 1.200 € s’amortitza al llarg de diversos exercicis aplicant el percentatge que marca Hisenda. Això sí, tot ha de quedar registrat i documentat als teus llibres comptables o registres oficials.
Encara que sembli obvi, les despeses han d’estar al teu nom com a professional. Les factures personals no serveixen.
Com puc demostrar que un bé és professional?
No existeix una llista tancada de proves, però la Llei General Tributària (article 106) deixa clar que la càrrega de la prova recau en el contribuent. A la pràctica, això significa que si Hisenda revisa les teves deduccions, hauràs de demostrar amb fets que aquell bé s’utilitza per treballar.
Alguns exemples de proves vàlides poden ser:
Que l’equip estigui físicament al teu despatx o local.
Que consti assegurat únicament com a bé professional.
Que disposis d’un altre dispositiu similar per a ús personal.
Que la línia telefònica estigui contractada i facturada a nom de la teva activitat.
Que puguis aportar registres d’ús (hores, rutes, accessos, correus, aplicacions professionals, etc.).
Que existeixi un contracte o una política interna que acrediti el seu ús exclusiu.
Desa captures, correus o informes d’ús, especialment si l’equip és compartit. Com més evidència, menys risc de regularització.
El que també hauria de millorar
Des del punt de vista de l’Administració, seria desitjable que existissin criteris més clars i homogenis, especialment en aquells casos en què la frontera entre l’ús personal i el professional és difusa. Sovint hi ha situacions perfectament legítimes —com un mòbil amb doble SIM o un portàtil utilitzat a casa per a tasques laborals— que es qüestionen simplement per la manca d’un barem clar.
Establir regles objectives (percentatges d’ús, límits raonables o mòduls de deducció) evitaria molts conflictes, estalviaria temps i aportaria més seguretat jurídica a tothom.
La manca de criteris clars acaba desgastant tant els contribuents com la mateixa Administració. I això, en el dia a dia d’una empresa, es tradueix en temps perdut i preocupació.
Conclusió
Si treballes per compte propi o gestiones un petit negoci, tingues presents tres idees clau:
Només pots deduir despeses directament vinculades als teus ingressos.
És fonamental poder demostrar l’ús professional amb documentació o registres.
La transparència i la prudència són les teves millors aliades davant Hisenda.
Complir la norma no ha de ser un obstacle si les coses es fan bé i amb criteri.
Per ampliar aquesta informació, consulteu amb Assessoria fiscal.
Si trobeu ho heu trobat interessant, compartiu-ho a les xarxes socials. Gràcies!
