Una recent resolució del Suprem obliga l'Administració a justificar, amb precisió, la conducta negligent o dolosa de l'administrador abans de derivar responsabilitat. Es reforcen les garanties dels administradors socials: la responsabilitat no és automàtica i ha de basar-se en proves i motivació sòlida.
El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 17 de juliol de 2025 (STS 3465/2025), ha reforçat la protecció dels administradors enfront de la derivació de responsabilitat subsidiària prevista en l’article 43.1 de la Llei General Tributària (LGT).
La condició d’administrador és necessària, però no suficient. L’Administració no pot derivar responsabilitat només per ocupar el càrrec; ha de justificar de manera clara i específica quina conducta de l’administrador va ser dolosa o negligent.
1. Responsabilitat de l'article 43.1.a) LGT
Es refereix a les infraccions tributàries comeses per la societat. El Suprem recorda que aquesta derivació té naturalesa sancionadora, la qual cosa implica:
Prohibició de responsabilitat objectiva.
Prohibició d’invertir la càrrega de la prova: correspon a l’Administració acreditar la culpa, no a l’administrador demostrar la seva innocència.
Obligació de motivar de manera concreta la conducta il·lícita atribuïda.
Atenció. Si l’acord de derivació només repeteix les obligacions legals del càrrec sense detallar l’actuació de l’administrador, serà nul.
2. Responsabilitat de l'article 43.1.b) LGT
Afecta als supòsits de cessament d’activitat sense liquidació ordenada ni declaració de concurs.
El Suprem aclareix que tampoc aquí cap una responsabilitat objectiva:
És indispensable demostrar que l’administrador va ometre diligències clau com convocar la junta per a dissoldre la societat o sol·licitar el concurs.
Se sanciona el desistiment de funcions que impedeix a la societat atendre els seus deutes tributaris.
L’Administració ha de valorar i ponderar les explicacions de l’administrador (per exemple, si va haver-hi impossibilitat real de liquidar).
Recordi: no actuar enfront d’una societat inactiva amb deutes pot ser interpretat com una negligència greu de l’administrador.
3. Conseqüències pràctiques per a administradors i empreses
Major seguretat jurídica: no hi haurà derivacions automàtiques basades només en el càrrec.
Defensa reforçada: si l’acord no descriu la conducta concreta, és impugnable.
Revisió d’expedients recents: convé analitzar procediments oberts o notificats per a detectar defectes de motivació.
Prevenció: els administradors han de documentar amb rigor decisions i actuacions (actes de junta, intents de dissolució o concurs, comunicacions al Registre).
En conclusió, la sentència STS 3465/2025 estableix una doctrina clara: la derivació de responsabilitat tributària exigeix prova i motivació individualitzada, tant en el 43.1.a) com en el 43.1.b) de la LGT.
Claus pràctiques per a administradors
No n’hi ha prou amb “ser administrador”: Hisenda ha de provar la conducta negligent o dolosa en cada cas.
Documentar decisions: actes de junta, intents de sanejament, comunicacions al Registre, etc.
Defensa processal: si l’acord de derivació no motiva la conducta específica, pot impugnar-se amb altes probabilitats d’èxit.
Prevenció: davant situacions de crisis, promoure la dissolució o el concurs voluntari evita que Hisenda pugui retreure desistiment de funcions.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria jurídica
Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!
