Gestionar una herència no sols implica rebre béns, sinó també afrontar obligacions fiscals. Comprendre quines càrregues, despeses i deutes són deduïbles segons la normativa de l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) permet minimitzar l'impacte tributari.
Quan es rep una herència, no sols s’adquireixen béns i drets, sinó que també sorgeixen obligacions fiscals que poden afectar significativament la càrrega tributària de l’hereu. No obstant això, la normativa vigent de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) permet aplicar deduccions per determinades càrregues, despeses i deutes associats a l’herència, la qual cosa pot reduir la base imposable i, per tant, la quantitat a pagar.
En aquesta circular, hem recopilat la informació essencial sobre quins conceptes poden deduir-se, com justificar-los i quin és el procediment per a aplicar-los correctament, assegurant així una planificació fiscal òptima i ajustada a la legalitat.
1. Càrregues deduïbles
Les càrregues i gravàmens són aquells conceptes que afecten el valor dels béns heretats, reduint la seva capital. Segons l’article 12 de la Llei 29/1987, de l’Impost sobre Successions i Donacions (LISD) i el seu Reglament, només són deduïbles aquelles càrregues de naturalesa perpètua, temporal o redimible que estiguin directament establertes sobre els béns i que suposin una disminució real del seu valor.
Exemples de càrregues deduïbles inclouen:
- Censos i pensions establerts legalment.
- Drets d’usdefruit, calculats segons la seva capitalització conforme a la normativa vigent.
Per contra, no són deduïbles les hipoteques i peces, ja que no afecten directament el valor del ben transmès.
Exemple: Marta hereta una finca rústica gravada amb un cens enfitéutico. Atès que aquest cens representa una càrrega permanent sobre el bé, podrà deduir-se en calcular la base imposable del ISD.
2. Deutes deduïbles
Els deutes del mort poden deduir-se sempre que compleixin amb uns certs requisits formals. D’acord amb l’article 13 de la LISD poden deduir-se:
- Deutes del causant acreditades en document públic o en document privat amb data fefaent.
- Obligacions fiscals pendents, incloent-hi tributs estatals, autonòmics i locals.
- Deutes amb la Seguretat Social, si són assumides pels hereus després de la defunció.
No seran deduïbles aquells deutes contrets amb els propis hereus, cònjuges, ascendents, descendents o germans del mort, tret que existeixi prova de la seva independència patrimonial.
Exemple: Tomás hereta una empresa familiar i descobreix que el seu pare va deixar pendent el pagament de l’Impost d’activitats Econòmiques (IAE). Com és un deute tributari comprovable mitjançant document públic, Tomás podrà deduir-la en el ISD.
3. Despeses deduïbles
La normativa permet deduir unes certes despeses derivades de la gestió de l’herència. Segons l’article 14 de la LISD són deduïbles:
- Despeses d’última malaltia, sempre que siguin satisfets pels hereus i es pugui demostrar la seva relació directa amb la causa de la defunció.
- Despeses d’enterrament i funeral, en la mesura en què siguin proporcionals al cabal hereditari i estiguin degudament justificats.
- Costes processals i arbitratges, si la testamentaria o declaració d’hereus adquireix caràcter litigiós i en benefici comú dels hereus.
No seran deduïbles aquelles despeses relacionades amb l’administració del cabal relicte o els costos de residències geriàtriques, tret que puguin desglossar-se despeses estrictament mèdiques.
Exemple: Un germà assumeix les despeses del funeral del seu pare, incloent-hi el taüt i la cerimònia religiosa. Presentant les factures corresponents, pot deduir aquestes despeses en la liquidació del ISD.
4. Procediment per a la deducció de càrregues, deutes i despeses
Perquè les deduccions siguin vàlides, els hereus han d’aportar documentació fefaent, com:
- Escriptures públiques o contractes notarials.
- Justificants de pagament (factures, rebuts, transferències bancàries).
- Certificats de deutes expedits per organismes públics.
- Testimoniatges judicials o administratius.
Si un deute no era coneguda en el moment de liquidar el ISD, es pot sol·licitar la rectificació de la liquidació i la devolució de l’excés pagat, segons l’estipulat en l’article 94 del Reglament del ISD.
5. Repartiment de deutes entre hereus
El repartiment dels deutes i càrregues entre els hereus es farà de manera proporcional a la quota hereditària de cadascun, tret que el testador hagi disposat una altra cosa en el seu testament.
La correcta aplicació de les deduccions en una herència pot generar un impacte significatiu en la càrrega fiscal dels hereus. És fonamental conèixer la normativa i recopilar la documentació necessària per a justificar qualsevol deducció.
Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal
Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!
