El teletreballador pot presentar una demanda laboral al jutjat del seu propi domicili, La Llei no ha canviat, però la feina sí. I ara, el domicili del treballador també és seu judicial. Si la feina es fa a casa, la llei permet que també hi comenci el judici. Així ho ha confirmat el Tribunal Suprem.
Al món laboral, actualment el teletreball ja no és una excepció. Moltes empreses han optat per aquesta fórmula híbrida, flexible i eficient. Però allò que en principi sembla només una qüestió d’organització interna, té conseqüències legals que convé tenir molt presents. Una d’aquestes qüestions ha estat confirmada recentment pel Tribunal Suprem en la Sentència 365/2025, de 24 d’abril: el teletreballador pot presentar una demanda laboral al jutjat del seu propi domicili, encara que es trobi en una ciutat completament diferent del domicili de l’empresa.
Què va passar en aquest cas?
El conflicte neix entre una persona que treballa a distància des de casa seva a Madrid il?empresa que el contracta, radicada a Las Palmas de Gran Canària. Després de ser acomiadat, el treballador va presentar demanda per acomiadament davant els Jutjats Socials de Madrid. L’empresa, disconforme, va al·legar que el jutjat competent havia de ser el de Las Palmas, ja que al contracte figurava aquest com a centre de treball. En primera instància, el jutjat madrileny va acceptar aquest argument. Però el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid ho va revocar. Finalment, el Tribunal Suprem clou la discussió: la competència territorial correspon al lloc de prestació efectiva del treball, i en teletreball, aquest lloc és el domicili del treballador.
Què diu exactament la llei?
La Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (LRJS), a l’article 10, reconeix al demandant el dret a triar entre dos jutjats competents: el del domicili del demandat (l’empresa) o el del lloc on es presten els serveis. En els casos de treball presencial, això no genera conflictes: es treballa i es demana al mateix lloc.
Però quan parlem de teletreball –sobretot en modalitat completa– el domicili del treballador passa a ser el seu centre de treball de facto. Per tant, és on també pot plantejar accions judicials, sense necessitat de desplaçar-se ni acceptar la imposició d’un fur més favorable a l’empresa.
Pero cuando hablamos de teletrabajo -sobre todo en modalidad completa- el domicilio del trabajador pasa a ser su centro de trabajo de facto. Por tanto, es allí donde también puede plantear acciones judiciales, sin necesidad de desplazarse ni aceptar la imposición de un fuero más favorable a la empresa.
Influeix el que posi el contracte?
Una de les claus que aclareix el Suprem és que el que s’hagi indicat al contracte laboral no determina per si sol la competència judicial Encara que el contracte esmenti un centre de treball determinat (com en aquest cas, Las Palmas), el que realment importa és on es presten efectivament els serveis.
A més, el tribunal assenyala que la disposició addicional tercera de la Llei 10/2021, de treball a distància, que defineix el domicili per a qüestions dautoritat laboral administrativa, no és aplicable per determinar la competència judicial. Les normes processals es regeixen per la LRJS, no per la llei del teletreball.
I si el treballador combina teletreball i presencialitat?
En aquest cas, l’article 10.1, paràgraf segon de la LRJS, permet al treballador triar entre diverses opcions: el jutjat del lloc de prestació principal dels serveis (presencial oa distància), el del domicili del contracte si es pot citar el demandat allà, o el jutjat del domicili del mateix ocupador. Novament, es protegeix el dret de triar el treballador per evitar abusos derivats de la desigualtat contractual.
Què implica aquesta doctrina per a l'empresa?
Permetre el teletreball no només implica cedir el control sobre la presència física del treballador. També significa que, en cas de conflicte, l’empresa es pot haver de defensar en un jutjat diferent del de la seu social. Aquesta realitat processal s’ha de tenir en compte en definir polítiques de recursos humans, dissenyar els acords de treball a distància i anticipar els costos de possibles litigis. L’elecció de permetre el treball remot no es pot deslligar de les seves implicacions legals. I entre elles, en destaca aquesta: el domicili del treballador es converteix en una plaça judicial vàlida. No és només el vostre espai de treball. És també, arribat el cas, el punt de partida de la reclamació laboral.
Per ampliar aquesta informació consulteu amb Assessoria laboral
Si t’ha semblat interessant compartir-te’l en xarxes socials, gràcies!
