gremicat

Separar activitats per protegir el patrimoni empresarial

gremicat — Wed, 16 Sep 2026 07:00:40 +0000

A mesura que les empreses creixen, també ho fan els seus riscos. El que funcionava quan el negoci era petit pot convertir-se, amb el pas del temps, en una font de problemes patrimonials, financers o fins i tot familiars. És freqüent trobar societats que desenvolupen diverses activitats molt distintes dins de la mateixa empresa. Encara que aquesta estructura pot resultar còmoda al principi, no sempre és la més adequada quan el volum de negoci augmenta.

Moltes empreses van néixer desenvolupant una única activitat. No obstant això, amb el pas dels anys, el negoci evoluciona. S’incorporen noves línies d’activitat, s’adquireixen immobles, es diversifiquen serveis o fins i tot es creen noves unitats de negoci. I és precisament en aquest moment quan convé fer-se una pregunta incòmoda: Té sentit continuar mantenint tot dins de la mateixa societat?

La resposta, en nombroses ocasions, és negativa. Ens trobem amb freqüència amb empreses que desenvolupen activitats molt diferents sota una única societat, compartint patrimoni, tresoreria, personal i recursos administratius. Mentre tot funciona correctament, la situació sol passar desapercebuda. El problema apareix quan sorgeix una reclamació judicial, una inspecció, dificultats financeres o un canvi generacional.

Llavors, molts empresaris descobreixen que tots els seus actius estaven exposats al mateix risc.

Separar activitats pot convertir-se en una mesura de protecció

La reestructuració societària permet reorganitzar l’empresa perquè cada activitat es desenvolupi dins d’una societat diferent, mantenint una direcció comuna i, en molts casos, una societat matriu o hòlding. Aquesta decisió pot aportar importants avantatges empresarials:

Protegir el patrimoni immobiliari enfront de riscos derivats de l’activitat operativa.
Conèixer amb precisió la rendibilitat real de cada línia de negoci.
Facilitar l’obtenció de finançament específic.
Millorar la gestió financera i la planificació estratègica.
Preparar futurs processos de successió familiar o incorporació de socis.
Afavorir processos de venda parcial o total del negoci.

Atenció. Si la seva empresa desenvolupa activitats distintes dins de la mateixa societat o posseeix immobles rellevants juntament amb l’activitat operativa, probablement és recomanable revisar l’estructura actual.

Ejemplo

Pensem en una societat dedicada simultàniament a construcció i promoció immobiliària, venda de materials de construcció, i arrendament d’immobles. L’empresa posseeix a més diverses naus industrials i locals valorades en 2.800.000 euros. La seva facturació anual aconsegueix els 4.500.000 euros. Després d’analitzar la situació, es decideix reorganitzar el grup:

L’activitat constructora es desenvolupa en una societat específica.
L’activitat comercial passa a una segona societat.
Els immobles romanen en una societat patrimonial que a més coordina la gestió del grup.

D’aquesta manera, una eventual reclamació derivada de l’activitat constructora no afectaria automàticament el patrimoni immobiliari acumulat durant anys. A més, cada negoci disposa dels seus propis resultats, finançament i estratègia.

Imaginem això:

Patrimoni immobiliari protegit: 2.800.000 euros.

Facturació de la divisió de construcció: 2.700.000 euros.
Facturació de l’àrea comercial: 1.800.000 euros.

Una reclamació judicial de 600.000 euros derivada d’una obra defectuosa podria comprometre seriosament tot el patrimoni empresarial si l’activitat es desenvolupa en una única societat. Amb una adequada separació societària, el risc queda significativament delimitat.

Hisenda també analitza aquestes operacions

La normativa fiscal permet que determinades operacions de reorganització empresarial puguin acollir-se al denominat règim especial de neutralitat fiscal, evitant que la reorganització generi, per si sola, una tributació immediata. No obstant això, per a això resulta imprescindible acreditar que l’operació respon a autèntics motius econòmics i empresarials, i no únicament a l’obtenció d’avantatges fiscals.

Entre altres motius vàlids, l’Administració ha considerat raonables la separació de riscos, la millora de la gestió, l’optimització financera o la professionalització de l’organització empresarial. Així, per exemple, ho ha reconegut recentment la Direcció General de Tributs (DGT) en la Consulta Vinculant V1028-26, de 7 de maig de 2026.

No totes les operacions poden acollir-se automàticament al règim fiscal especial. Cada cas requereix una anàlisi prèvia individualitzada de l’activitat, els actius, els recursos humans i els objectius perseguits.

És un bon moment per a revisar l'estructura de la seva empresa?

Potser convé realitzar una revisió si es troba en alguna d’aquestes situacions:

La seva societat desenvolupa diverses activitats distintes.
L’empresa posseeix immobles d’elevat valor.
Està pensant a incorporar socis o inversors.
Existeix un relleu generacional pròxim.
Desitja protegir part del patrimoni empresarial.
Està valorant vendre una línia de negoci.
Necessita millorar el finançament o la informació de gestió.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

L’11 de setembre Gremicat romandrà tancat

gremicat — Thu, 10 Sep 2026 07:00:26 +0000

Gremicat romandrà tancat el proper 11 de setembre amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.

Us preguem que ho tingueu en compte a l’hora de planificar les vostres consultes, visites o qualsevol gestió que vulgueu realitzar a les nostres oficines.

Reprendrem la nostra activitat habitual el següent dia laborable.

Us desitgem una bona Diada!

Un treballador acabat de contractar demana canviar la seva jornada

gremicat — Wed, 09 Sep 2026 07:00:34 +0000

Quan una persona treballadora sol·licita adaptar la seva jornada, l'empresa no pot limitar-se a dir que no. Ha d'analitzar la petició, negociar i justificar la seva resposta. El problema apareix quan l'horari sol·licitat deixa sense cobrir precisament la franja per a la qual es va contractar la persona treballadora. En aquests casos, l'empresa pot oposar-se, però ha de fer-ho bé.

Cada vegada són més freqüents les sol·licituds d’adaptació de jornada relacionades amb la cura de fills o familiars. Aquesta realitat obliga les empreses a gestionar situacions delicades, en les quals han de conjugar dos interessos igualment legítims: el dret a la conciliació de la vida personal i familiar i les necessitats organitzatives que permeten mantenir l’activitat empresarial.

No obstant això, existeix una idea errònia bastant estesa. El fet que una persona treballadora pugui sol·licitar una adaptació de jornada no significa que tingui dret a triar lliurement l’horari que desitja exercir.

Un dret que ha d'analitzar-se cas per cas

L’article 34.8 de l’Estatut dels Treballadors (ET) reconeix el dret a sol·licitar adaptacions en la distribució de la jornada, en l’horari o fins i tot en la forma de prestació del treball quan això faciliti la conciliació.

Ara bé, la pròpia norma exigeix que aquestes sol·licituds siguin raonables i proporcionades, tenint en compte tant les necessitats familiars del treballador com les organitzatives o productives de l’empresa. Per això, la resposta empresarial no pot ser automàtica, ni en sentit favorable ni desfavorable.

L’empresa ha d’analitzar cada sol·licitud individualment. Ignorar-la o rebutjar-la sense valoració prèvia pot incrementar el risc de conflicte judicial.

L’adaptació de jornada constitueix un dret a demanar, no un dret absolut a obtenir exactament l’horari sol·licitat. L’empresa té l’obligació d’estudiar la petició, obrir un procés de negociació i valorar si existeixen fórmules alternatives que permetin atendre totes dues necessitats. Quan això no sigui possible, podrà denegar la sol·licitud, sempre que existeixin raons objectives i prou justificades.

Exemple

Pensem en una clínica dental que contracta una auxiliar per a treballar de 18:00 a 22:00 hores, coincidint amb el tram en el qual es concentren les últimes visites del dia, l’esterilització de l’instrumental i el tancament administratiu de la jornada.

Dos mesos després d’incorporar-se, la treballadora sol·licita adaptar el seu horari per a prestar serveis de 15:00 a 19:00 hores, al·legant la necessitat de recollir als seus fills del col·legi i atendre determinades obligacions familiars.

L’empresa haurà d’estudiar la petició i valorar possibles alternatives. No obstant això, si l’horari inicialment pactat respon precisament a la necessitat de cobrir l’activitat existent entre les 19:00 i les 22:00 hores, la modificació sol·licitada deixaria sense atendre una part essencial del servei.

En aquest context, la negativa empresarial podria estar justificada, sempre que es motivi adequadament.

Si el canvi sol·licitat deixa sense cobertura la franja horària per a la qual es va crear el lloc, l’empresa pot oposar-se a l’adaptació.

La importància de negociar de bona fe

Un dels errors més freqüents consisteix a respondre simplement que “no és possible per raons organitzatives”. Una explicació tan genèrica sol resultar insuficient. Abans d’adoptar una decisió definitiva, convé mantenir una reunió amb la persona treballadora i explorar altres alternatives. Per exemple:

Permetre una adaptació temporal durant determinats mesos.
Valorar petits ajustos dins de l’horari inicialment pactat.
Examinar si existeixen vacants compatibles amb l’horari sol·licitat.
Establir mesures de flexibilitat en moments concrets.

Encara que finalment no sigui possible accedir a la petició, aquest procés permetrà acreditar que l’empresa va actuar amb bona fe i que va intentar aconseguir una solució equilibrada.

La negociació prèvia pot resultar determinant si la decisió empresarial és impugnada posteriorment davant els tribunals.

La respuesta debe estar debidamente motivada

Quan l’empresa decideixi rebutjar l’adaptació, la comunicació ha de realitzar-se per escrit i contenir arguments concrets.

No n’hi ha prou amb afirmar que existeixen necessitats organitzatives. Cal explicar:

Quina és la necessitat empresarial que justifica l’horari inicialment pactat.
Quines funcions queden desateses si s’accepta la proposta.
Quines alternatives s’han valorat durant el procés de negociació.
Per què aquestes alternatives no resulten viables en el cas concret.

Com més específica i detallada sigui la justificació, major seguretat jurídica tindrà la decisió adoptada.

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

La prima d’un treballador per una baixa mèdica

gremicat — Wed, 02 Sep 2026 07:00:04 +0000

Moltes empreses continuen aplicant sistemes de primes dissenyades fa anys sense haver-los adaptat a les noves exigències legals en matèria d'igualtat, conciliació i no discriminació. Aquesta circumstància pot generar importants contingències laborals.

La implantació de sistemes de retribució variable vinculats a objectius és una pràctica cada vegada més habitual en les empreses. Aquests mecanismes permeten incentivar el rendiment, fidelitzar el talent i alinear els interessos de l’organització amb els dels seus professionals.

No obstant això, el disseny d’aquests sistemes requereix alguna cosa més a fixar objectius i establir percentatges de cobrament. L’experiència demostra que moltes polítiques internes contenen criteris que poden generar conflictes laborals, especialment quan el càlcul dels incentius es veu afectat per situacions d’absència al treball.

Un recent pronunciament del Tribunal Suprem (TS), en la seva sentència 522/2026 de 29 de maig de 2026, torna a recordar que la llibertat empresarial per a configurar els sistemes de primes té límits i que aquests han de respectar, en tot cas, els principis de proporcionalitat, igualtat i no discriminació.

L'empresa pot vincular la prima al temps efectivament treballat

Com a principi general, resulta perfectament vàlid que la retribució variable es calculi tenint en compte el temps efectivament treballat.

Ara bé, aquesta possibilitat exigeix que existeixi una autèntica proporcionalitat entre el període de prestació de serveis i els objectius fixats. No sembla raonable exigir el mateix nivell de resultats a qui ha treballat tot l’exercici que a qui ha romàs diversos mesos absent.

Per això, quan el temps efectiu de treball disminueix, també han d’ajustar-se de manera coherent els objectius o paràmetres utilitzats per a mesurar el rendiment.

Els sistemes d’incentius han de definir clarament com s’adapten els objectius en cas d’absència. La falta de proporcionalitat pot provocar reclamacions salarials. És recomanable revisar anualment els criteris de càlcul aplicables.

No totes les absències poden penalitzar-se

Una de les qüestions que més conflictes genera és la utilització de l’absentisme com a element corrector de la retribució variable. Encara que l’empresa pot establir mecanismes dirigits a controlar l’absentisme, no totes les absències poden rebre el mateix tractament. Determinades situacions gaudeixen d’una protecció reforçada i no haurien de produir conseqüències econòmiques negatives per a la persona treballadora.

Les absències derivades de processos d’incapacitat temporal, així com aquelles relacionades amb drets de conciliació i cura familiar, exigeixen una anàlisi especialment acurada. La jurisprudència ve advertint que el seu tractament inadequat pot desembocar en situacions discriminatòries.

Les baixes mèdiques no sempre poden computar-se a l’efecte de reduir incentius. Els permisos relacionats amb la conciliació requereixen una especial protecció. Les clàusules genèriques sobre absentisme haurien de revisar-se jurídicament.

Conciliació i igualtat, aspectes cada vegada més rellevants

La normativa actual concedeix una protecció creixent als drets de conciliació de la vida familiar i laboral.

Per aquest motiu, les polítiques retributives han d’analitzar-se també des de la perspectiva de la igualtat i la no discriminació. Un sistema aparentment neutre pot produir efectes adversos sobre determinats col·lectius i acabar sent qüestionat judicialment.

No ha d’oblidar-se que la discriminació pot ser tant directa com indirecta. A vegades, determinades regles internes acaben perjudicant treballadors que exerceixen drets legalment protegits, encara que aquesta no fos la intenció inicial de l’empresa.

Evitar la doble penalització

Un altre aspecte especialment sensible consisteix a evitar que una mateixa circumstància negativa es valori dues vegades.

Per exemple, si l’empresa ja ajusta l’incentiu en funció del temps efectivament treballat, aplicar posteriorment una segona reducció addicional sobre aquesta mateixa absència podria resultar desproporcionada.

L’acumulació de penalitzacions incrementa notablement el risc de conflicte i pot posar en qüestió la validesa del sistema d’incentius. Precisament aquesta problemàtica ha estat analitzada recentment pel Tribunal Suprem en una sentència que va declarar no ajustat a dret un concret sistema de retribució variable.

Ha d’evitar-se computar dues vegades una mateixa absència. Els sistemes excessivament complexos solen generar més litigis. La transparència en el càlcul de la prima és essencial.

L’empresa no pot reduir automàticament la prima o la retribució variable pel simple fet que el treballador hagi estat de baixa mèdica. El Tribunal Suprem recorda que les absències derivades de malaltia no poden computar-se com a absentisme per a penalitzar la retribució variable quan això suposi un tracte discriminatori. En aquests casos, reduir l’incentiu per haver estat de baixa pot vulnerar la prohibició de discriminació prevista en la Llei 15/2022 i l’article 14 de la Constitució.

Fa anys que no revisa la seva política de prima?

Moltes empreses continuen aplicant sistemes d’incentius dissenyats fa anys, sense haver-los adaptat als canvis normatius ni a l’evolució de la doctrina judicial. No obstant això, l’actual marc legal exigeix revisar periòdicament aquestes polítiques per a garantir que continuen sent vàlides i compleixen amb les exigències en matèria d’igualtat, conciliació i no discriminació.

Si la seva empresa disposa de sistemes de retribució variable vinculats a objectius, assistència, productivitat o absentisme, resulta aconsellable realitzar una revisió jurídica integral del seu disseny i funcionament.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

Vendes ajornades, subvencions i crèdits impagats: com s’imputen a l’IRPF?

gremicat — Wed, 26 Aug 2026 07:00:42 +0000

Vendre un immoble i cobrar-lo a poc a poc, rebre una subvenció pública o donar per perdut un crèdit que mai va arribar a pagar-se són situacions més habituals del que sembla. El que moltes persones desconeixen és que cadascuna d'elles té les seves pròpies regles en l'IRPF i que declarar en l'exercici equivocat pot acabar generant problemes amb Hisenda.

En l’IRPF no sols importa què es declara, sinó també el moment en què ha de fer-se. Les vendes ajornades, determinades ajudes públiques i els crèdits impagats compten amb regles específiques d’imputació que convé conèixer per a evitar errors i futures regularitzacions.

Quan cal declarar realment un guany patrimonial?

La regla general sembla senzilla. Si existeix una alteració en el patrimoni, el guany o la pèrdua ha de declarar-se en l’exercici en el qual aquesta alteració es produeix. No obstant això, la pràctica demostra que les excepcions són nombroses i que una decisió equivocada pot tenir conseqüències tributàries rellevants.

Per aquest motiu, abans de presentar la declaració de la Renda convé revisar determinades operacions que, fins i tot havent-se realitzat en un determinat any, poden tenir un tractament distint des del punt de vista temporal.

No sempre coincideix la data de l’operació amb el moment en el qual ha d’integrar-se en l’IRPF.

Les vendes amb cobraments ajornats permeten una certa flexibilitat

Un dels supòsits més habituals és el de les operacions a terminis o amb preu ajornat. Pensem, per exemple, en la venda d’un immoble o de participacions socials l’import de les quals es va percebent de manera escalonada durant diversos anys.

Quan entre el lliurament del bé i el venciment de l’últim pagament transcorre més d’un any, la normativa permet optar per declarar el guany a mesura que resultin exigibles els diferents cobraments. Aquesta possibilitat pot convertir-se en una eina útil per a distribuir la tributació i evitar concentrar tota la càrrega fiscal en un únic exercici. Això sí, es tracta d’una opció que ha d’exercitar-se correctament en la declaració corresponent.

Si has venut un bé i el cobraràs en diversos anys, revisa si t’interessa aplicar el criteri de cobraments ajornats abans de presentar la declaració de l’IRPF.

Les ajudes públiques

Existeix una percepció bastant estesa que les subvencions o ajudes públiques manquen de transcendència fiscal. La realitat és molt distinta.

Com a norma general, aquestes ajudes generen un guany patrimonial i han de declarar-se en l’exercici en què es perceben. No obstant això, determinades ajudes permeten repartir la seva tributació en quatre exercicis. És el cas d’algunes ajudes destinades a la reparació de l’habitatge habitual, determinades ajudes vinculades al Patrimoni Històric o uns certs incentius dirigits a joves agricultors.

La diferència pot resultar significativa, especialment quan les quantitats percebudes són elevades.

Rebre una subvenció no significa que estigui exempta. Abans de presentar la declaració convé analitzar si existeix la possibilitat de fraccionar la seva imputació.

Els deutes impagats també tenen efectes fiscals

Una altra situació freqüent és la dels qui han prestat diners o mantenen crèdits pendents de cobrament que finalment resulten incobrables. No n’hi ha prou que existeixi la sensació que aquests diners no es recuperarà. Perquè la pèrdua patrimonial pugui declarar-se han de concórrer determinades circumstàncies previstes legalment.

Entre elles es troben l’aprovació de quitacions en determinats procediments de reestructuració, la finalització de procediments concursals o el transcurs d’un any des de l’inici de determinades reclamacions judicials sense que el crèdit hagi estat satisfet. A més, si posteriorment es recupera tot o part de l’import, haurà de declarar-se el corresponent guany patrimonial.

No tots els deutes impagats permeten generar automàticament una pèrdua fiscal deduïble.

Els canvis de residència requereixen una revisió prèvia

Traslladar la residència fiscal fora d’Espanya implica revisar acuradament si existeixen rendes pendents d’imputació. Amb caràcter general, aquestes rendes hauran d’integrar-se en l’última declaració de l’IRPF com a contribuent resident. No obstant això, quan el trasllat es produeixi a un altre Estat membre de la Unió Europea, poden existir alternatives que permetin diferir aquesta tributació. Atès que aquestes situacions solen anar acompanyades d’importants implicacions patrimonials, resulta especialment recomanable obtenir assessorament previ.

Canviar de residència fiscal sense planificar adequadament pot provocar obligacions tributàries inesperades.

La defunció també afecta a les rendes pendents

En cas de defunció del contribuent, totes les rendes que estiguessin pendents d’imputació hauran d’integrar-se en l’última declaració que correspongui presentar. Aquest aspecte sol passar desapercebut en molts processos successoris, on l’atenció se centra exclusivament en l’Impost sobre Successions. No obstant això, revisar correctament la situació fiscal pendent pot evitar incidències posteriors per als hereus.

La revisió de l’IRPF pendent ha de formar part del procés de planificació successòria.

Una revisió a temps evita problemes futurs

Els guanys i pèrdues patrimonials constitueixen un dels àmbits que generen més errors en les declaracions de la Renda. En molts casos, no perquè existeixi una voluntat d’incomplir, sinó perquè les regles d’imputació temporal resulten complexes i poc intuïtives.

Una venda ajornada, una subvenció rebuda fa diversos anys o un crèdit finalment incobrable poden alterar el resultat de la declaració i donar lloc a regularitzacions posteriors.

Per això, abans de presentar l’IRPF, resulta aconsellable revisar totes aquelles operacions extraordinàries realitzades durant l’exercici o pendents d’exercicis anteriors.

A vegades, la diferència entre tributar correctament o assumir un cost innecessari no està en l’import de l’operació, sinó a haver triat el moment adequat per a declarar-la.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

Canvis de contracta i responsabilitat empresarial

gremicat — Wed, 19 Aug 2026 07:00:29 +0000

En sectors com a seguretat, neteja, manteniment o serveis auxiliars, els canvis d'adjudicatari són habituals. No obstant això, una incorrecta gestió del procés de subrogació pot desembocar en reclamacions salarials inesperades i en responsabilitats econòmiques de considerable import. La signatura d'una nova contracta no sempre suposa començar de zero. En determinades circumstàncies, l'empresa entrant pot veure's obligada a respondre de deutes laborals generats per l'empresa anterior.

Per a moltes empreses de serveis, l’adjudicació d’una nova contracta constitueix una magnífica oportunitat de creixement. No obstant això, darrere de la signatura d’un nou contracte poden amagar-se riscos laborals rellevants que, a vegades, passen desapercebuts fins que arriba una reclamació judicial. Això succeeix especialment en activitats intensives en mà d’obra, on la continuïtat del servei sol anar acompanyada de la subrogació de treballadors. Seguretat privada, neteja, manteniment, auxiliars, restauració col·lectiva o determinats serveis externalitzats són alguns exemples habituals.

La pregunta que sorgeix amb freqüència és senzilla: L’empresa que assumeix el servei respon també dels deutes laborals pendents de l’empresa sortint? La resposta no sempre resulta evident.

La subrogació no consisteix únicament a incorporar treballadors

En nombrosos sectors, el conveni col·lectiu obliga la nova adjudicatària a incorporar a part o a la totalitat de la plantilla adscrita al servei. La finalitat és preservar l’estabilitat en l’ocupació i evitar que cada canvi de contractista suposi la pèrdua automàtica del lloc de treball. Ara bé, la realitat pràctica demostra que no tots els processos de subrogació es desenvolupen de manera pacífica.

A vegades existeixen discrepàncies sobre quins treballadors han d’incorporar-se, antiguitat que ha de reconèixer-se, documentació que ha de lliurar-se, deutes salarials que romanen pendents o quines responsabilitats corresponen a cada empresa.

Acceptar una contracta sense revisar prèviament la documentació laboral de l’empresa sortint pot generar importants contingències econòmiques.

No sempre n'hi ha prou amb afirmar que la responsabilitat correspon a l'empresa anterior

Tradicionalment moltes empreses entenien que, si el conveni col·lectiu atribuïa determinades obligacions a l’empresa cessant, la nova adjudicatària quedava automàticament al marge de qualsevol reclamació anterior. No obstant això, l’evolució jurisprudencial està reforçant la protecció de les persones treballadores en determinats suposats. Especialment quan l’activitat descansa essencialment sobre la mà d’obra i existeix una continuïtat significativa de la plantilla.

En aquests escenaris, els tribunals poden apreciar l’existència d’una autèntica successió empresarial amb les conseqüències previstes en l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors (ET).

L’empresa entrant podria veure’s obligada a respondre solidàriament de determinats deutes salarials anteriors, encara que no les hagués generat directament.

Exemple. Imaginem una empresa de serveis auxiliars que assumeix la gestió d’un centre logístic. La contracta anterior comptava amb 42 treballadors adscrits al servei. La nova adjudicatària incorpora a 35 empleats i manté la mateixa organització operativa. Mesos després, diversos treballadors reclamen salaris pendents, plusos i diferències retributives reportades durant l’etapa de l’empresa anterior per un import total de 74.500 euros. L’empresa entrant sosté que aquestes quantitats corresponen exclusivament a l’anterior adjudicatària. No obstant això, si es considera que s’ha produït una successió empresarial en els termes de l’article 44 del ET, totes dues companyies podrien respondre solidàriament d’aquestes quantitats. La conseqüència econòmica pot resultar molt significativa.

L’anàlisi prèvia del nombre de treballadors afectats, les funcions assumides i l’organització del servei resulta essencial abans de formalitzar la subrogació.

La càrrega de la prova adquireix cada vegada major importància

Una de les qüestions que més litigis està generant consisteix a determinar qui ha d’acreditar quins treballadors han estat efectivament assumits per la nova empresa. La tendència judicial més recent considera que, quan el conveni col·lectiu obliga a la subrogació i l’activitat es presta fonamentalment mitjançant mà d’obra, correspon especialment a l’empresa entrant justificar documentalment quin ha estat l’abast real de la incorporació de treballadors. La raó és senzilla, la nova adjudicatària és qui disposa normalment de la informació necessària per a acreditar:

Quants treballadors ha incorporat.
Quines funcions exerceixen.
Quins empleats no han estat subrogats.
Quines són les causes d’aquesta no incorporació.

L’absència de documentació suficient pot dificultar la defensa de l’empresa en un eventual procediment judicial.

Quina documentació convé revisar abans d'assumir una contracta?

Abans d’acceptar un nou servei resulta recomanable analitzar, almenys, els següents aspectes:

Relació completa de treballadors adscrits.
Antiguitat i condicions salarials.
Conveni col·lectiu aplicable.
Existència de procediments judicials pendents.
Deutes salarials o de Seguretat Social.
Vacances reportades i pendents.
Situacions d’incapacitat temporal, reduccions de jornada o excedències.
Documentació exigida pel conveni col·lectiu sectorial.

Una adequada due diligence laboral preventiva pot evitar conflictes futurs i facilitar una correcta transició del servei.

La seva empresa assumeix o perd contractes de manera habitual?

Si la seva organització opera en sectors on existeixen canvis freqüents d’adjudicatari, resulta aconsellable revisar periòdicament els protocols interns de subrogació.

Una adequada planificació jurídica abans d’assumir un nou servei permet:

Reduir riscos econòmics.
Minimitzar litigis.
Garantir el compliment convencional.
Documentar correctament la successió.
Protegir la posició de l’empresa davant futures reclamacions.

Perquè, en matèria de successió de contractes, les decisions adoptades durant els primers dies solen condicionar el resultat de qualsevol procediment judicial posterior.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

Error salarial descomptant-ho de futures nòmines?

gremicat — Wed, 12 Aug 2026 07:00:56 +0000

Els errors en les nòmines ocorren amb més freqüència de la que sembla. Un complement duplicat, unes hores extraordinàries mal calculades o una incidència informàtica poden provocar que un treballador coure més del que realment li corresponen. El dubte sorgeix immediatament després. Pot l'empresa recuperar aquests diners descomptant-lo de la següent nòmina?

Haver pagat de més no significa que l’empresa pugui descomptar automàticament aquesta quantitat del següent salari.

Els errors més habituals

Encara que cada cas té les seves particularitats, els excessos salarials solen produir-se per incidències bastant comunes.

Entre elles destaquen:

errors en el càlcul d’hores extraordinàries;
duplicitat en el pagament d’incentius, dietes o complements;
baixes de treballadors registrades fora de termini;
actualització incorrecta de taules salarials;
càlcul erroni de vacances o pagues extraordinàries;
incidències en els programes de nòmina;
aplicació incorrecta del conveni col·lectiu.

En la majoria de les ocasions l’error no respon a una actuació intencionada, sinó a simples incidències administratives.

Atenció. Com més aviat millor es detecti l’error, més senzilla sol ser la seva regularització.

Quan pot descomptar-se directament de la nòmina?

L’empresa té dret a recuperar les quantitats abonades indegudament. Tanmateix, això no significa que pugui fer-ho sempre mitjançant un descompte unilateral. La clau està a determinar si el deute reuneix una sèrie de requisits.

En termes generals, el descompte podrà realitzar-se quan la quantitat sigui perfectament identificable, estigui clarament determinada, sigui exigible i, sobretot, no existeixi cap discussió sobre la seva existència. És a dir, totes dues parts han de tenir clar que realment es va produir un pagament indegut.

Atenció. Si el treballador discuteix l’origen o l’import del deute, l’empresa no hauria de practicar el descompte de manera unilateral.

El Tribunal Suprem aclareix quan és possible

Precisament aquesta qüestió ha estat analitzada pel Tribunal Suprem (STS núm. 449/2025, de 21 de maig). El cas tenia el seu origen en una empresa que, a conseqüència d’un error en el sistema de càlcul de nòmines, va abonar imports superiors als que corresponien a determinats treballadors després d’un procés de subrogació. Quan va detectar l’error va comunicar a la plantilla que les quantitats es recuperarien de manera progressiva, distribuint el descompte durant deu mensualitats. Els representants dels treballadors van impugnar la mesura en entendre que l’empresa necessitava una resolució judicial prèvia per a poder realitzar aquests descomptes.

No obstant això, tant l’Audiència Nacional com posteriorment el Tribunal Suprem van considerar correcta l’actuació empresarial perquè ningú discutia que el pagament havia estat indegut ni quin era exactament la quantitat que havia de retornar-se.

El deute era clar, líquida, vençuda i exigible, per la qual cosa la regularització podia realitzar-se directament mitjançant descomptes en les nòmines.

¿ I si el treballador no està d'acord?

La situació canvia completament. Suposem ara que el treballador considera que aquest complement sí que li corresponia perquè entén que va complir els objectius fixats o perquè discrepa de la interpretació realitzada per l’empresa. En aquest moment ja existeix una controvèrsia. El deute deixa de ser pacífic i l’empresa no hauria de descomptar unilateralment aquestes quantitats de la nòmina. El procedent serà reclamar la seva devolució per la via judicial corresponent perquè sigui un jutge qui determini si realment existeix o no aquest dret al reintegrament.

Atenció. Quan existeix qualsevol discussió sobre el deute, el descompte unilateral pot ser declarat improcedent.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

Compravenda internacional cobrament i pagament

gremicat — Wed, 05 Aug 2026 07:00:00 +0000

Quan comprador i venedor es troben en països distints, la confiança no sempre és suficient. El crèdit documentari permet que una entitat bancària intervingui en l'operació i condicioni el pagament a la presentació exacta dels documents acordats.

Vendre o comprar mercaderies en un altre país implica assumir riscos que no sempre apareixen en una operació nacional. La distància, les diferències legals, el
transport i la dificultat de reclamar un deute a l’estranger poden convertir una
transacció rendible en un problema de cobrament.

El crèdit documentari (també conegut com a carta de crèdit), és un dels instruments més utilitzats per a reforçar la seguretat en el comerç internacional.

El seu funcionament parteix d’una idea senzilla. El banc es compromet a efectuar el
pagament quan l’exportador presenta, dins del termini i en les condicions establertes, la documentació exigida en el propi crèdit. No garanteix per si sol que la mercaderia sigui perfecta. El que garanteix és que el pagament es realitzarà si els
documents lliurats compleixen estrictament els acords.

Què és un crèdit documentari?

El crèdit documentari és una ordre de pagament emesa pel banc de l’importador a
favor de l’exportador. L’importador sol·licita a la seva entitat financera que obri el crèdit i detall les condicions que haurà de complir el proveïdor estranger. El banc
comunicarà l’operació a l’exportador, normalment a través d’una entitat situada al seu país. Una vegada enviada la mercaderia, l’exportador presenta els documents requerits. Si estan complets i no contenen discrepàncies, el banc procedirà al
pagament en els termes pactats.

L’entitat bancària assumeix així un paper central. L’exportador no depèn
exclusivament de la voluntat de pagament del seu client i l’importador sap que
l’operació només s’abonarà si s’acredita documentalment la seva correcta
expedició.

Com es desenvolupa l'operació?

El primer pas consisteix en el fet que comprador i venedor acordin les condicions de
la compravenda internacional. Han de fixar el preu, la mercaderia, els terminis, el
transport, el lloc de lliurament, l’assegurança i els documents necessaris per a acreditar el compliment.

Després, l’importador sol·licita al seu banc l’obertura del crèdit documentari a favor
de l’exportador. L’entitat analitza el risc de l’operació i, si l’aprova, emet el crèdit. Un banc del país de l’exportador comunica la seva obertura i les seves condicions al
beneficiari.

L’exportador revisa el contingut i, quan coincideix amb el negociat, procedeix a
l’enviament de la mercaderia. A continuació, lliurament al seu banc la documentació
exigida.

Si els documents són conformes, es tramita el pagament i es remeten al banc de
l’importador perquè aquest pugui disposar de la mercaderia.

La documentació determina el cobrament

En aquesta classe d’operacions, la documentació no és un simple tràmit
administratiu. És la clau que obre el pagament. Entre els documents més habituals
poden trobar-se la factura comercial, el coneixement d’embarcament, la llista de
contingut, el certificat d’origen, la pòlissa d’assegurança, els certificats sanitaris i els
documents d’inspecció.

El crèdit ha d’assenyalar amb precisió quins documents s’exigeixen, qui ha d’emetre’ls, quina informació han de contenir i dins de quin termini han de
presentar-se.

Una data incorrecta, una descripció que no coincideixi literalment o una signatura absent poden generar una discrepància documental i retardar o impedir el cobrament.

La inspecció física protegeix l'importador

El banc comprova els documents, però no obre contenidors ni verifica la qualitat
real de la mercaderia. Per aquest motiu, l’importador pot incloure entre els requisits
un certificat d’inspecció física emès abans de l’embarcament. La revisió pot realitzar-la el propi comprador, una persona de confiança o una empresa
especialitzada independent.

Aquest certificat permet acreditar aspectes com la quantitat, l’estat, la qualitat,
l’embalatge o les característiques tècniques del producte.

En operacions d’import elevat o amb mercaderies sensibles, incloure una inspecció
prèvia pot evitar problemes difícils de resoldre quan l’enviament ja ha arribat al país
de destinació.

Crèdits revocables i irrevocables

Un crèdit revocable pot modificar-se o cancel·lar-se abans del pagament sense
necessitat de comptar amb el consentiment del beneficiari. Aquesta modalitat
ofereix molt poca seguretat a l’exportador i, en la pràctica, té una utilització limitada.

En canvi, el crèdit irrevocable no pot ser cancel·lat ni modificat unilateralment una
vegada emès. Per a introduir canvis serà necessari comptar amb l’acceptació de les parts afectades.

Per això, el crèdit irrevocable constitueix l’opció habitual quan es pretén proporcionar una garantia real de cobrament al proveïdor estranger.

Crèdits confirmats i no confirmats

En un crèdit no confirmat, el compromís principal de pagament correspon al banc
emissor, que normalment és l’entitat de l’importador. El banc avisador comunica
l’obertura a l’exportador i pot encarregar-se de tramitar els documents, però no afegeix necessàriament una garantia pròpia de pagament.

En el crèdit confirmat, una altra entitat bancària incorpora el seu compromís al del
banc emissor.

Aquesta confirmació pot resultar especialment convenient quan existeixen dubtes
sobre la solvència de l’entitat emissora, l’estabilitat del país del comprador o la
possibilitat de transferir fons a l’exterior.

Pagament a la vista o a termini

En un crèdit a la vista, l’exportador cobra una vegada que presenta documents
conformes i el banc completa la seva revisió. En un crèdit a termini, el pagament
s’efectua en una data posterior. El venciment pot calcular-se des de la data
d’embarcament, la presentació dels documents o qualsevol altre moment acordat.

Aquesta segona modalitat permet a l’importador obtenir un període de finançament
comercial, mentre que l’exportador pot estudiar la possibilitat d’anticipar el
cobrament mitjançant la seva entitat financera.

Crèdits divisibles i línies obertes

Un crèdit divisible permet efectuar disposicions parcials conforme es realitzen
diferents enviaments. Aquesta opció resulta útil quan la mercaderia es lliura per lots
o de manera escalonada. També poden establir-se crèdits rotatius o línies obertes
que es renoven dins d’un límit i durant un període determinat.

Aquestes estructures faciliten les relacions comercials continuades, encara que
exigeixen un control rigorós dels imports utilitzats, els venciments i la documentació
corresponent a cada expedició.

Crèdits transferibles i operacions amb intermediaris

El crèdit transferible permet que el beneficiari inicial sol·liciti que tot o part del seu
import es posi a la disposició d’un altre beneficiari. Sol utilitzar-se quan l’exportador
actua com a intermediari i necessita pagar a un o diversos proveïdors. Perquè
aquesta possibilitat existeixi, el crèdit ha d’indicar-lo expressament. No n’hi ha prou
que les parts ho hagin comentat de manera informal.

Una altra estructura utilitzada per intermediaris és el crèdit back to back. En ella, el
beneficiari d’un primer crèdit utilitza aquest suport per a obrir un segon crèdit a favor del seu proveïdor.

Crèdits amb acompte i crèdits rotatius

Alguns crèdits permeten a l’exportador rebre una part dels diners abans de
presentar tota la documentació. En els crèdits amb clàusula vermella, l’acompte pot
lliurar-se contra un rebut o una garantia determinada. Quan existeix una clàusula
verda, el beneficiari haurà d’acreditar a més la disponibilitat o l’emmagatzematge de
la mercaderia.

Els crèdits rotatius o revolving permeten reutilitzar l’import durant un període,
d’acord amb les condicions establertes. Són habituals en relacions comercials
periòdiques on se succeeixen diversos enviaments similars.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

Horari d’estiu 2026

gremicat — Fri, 31 Jul 2026 07:00:59 +0000

Ens adaptem a l’estiu… però seguim al teu costat.

Com cada any, amb l’arribada de l’estiu, a Gremicat adaptem el nostre horari per gaudir també d’aquesta època tan especial.

Tot i això, volem que sàpigues que seguim treballant per a tu, mantenint el nostre compromís i oferint tots els nostres serveis sense interrupcions.

Del 3 d’agost al 31 d’agost,el nostre horari serà exclusivament de 9:00h a 14:00h. Durant aquest període, el nostre equip continuarà acompanyant-te en tot allò que necessitis, amb la mateixa dedicació de sempre.

Aprofitem l’ocasió per desitjar-te un bon estiu, ple de descans, desconnexió i bons moments.

Gràcies per continuar confiant en Gremicat!

L’equip de GREMICAT, S.L.

Hisenda no pot negar automàticament l’IVA deduïble per sortir-se de l’objecte social

gremicat — Wed, 29 Jul 2026 07:00:02 +0000

Moltes societats desenvolupen petites activitats complementàries que mai van arribar a reflectir-se en els seus estatuts. Fins ara, això podia convertir-se en un problema quan Hisenda revisava determinades deduccions d'IVA. El Tribunal Suprem acaba de posar límits a aquesta interpretació excessivament formalista.

Durant anys, en determinades comprovacions d’VA, l’Administració ha vingut sostenint una idea bastant rígida. Si una despesa no estava vinculat directament amb l’activitat principal o amb l’objecte social de la societat, la deducció de l’IVA suportat podia rebutjar-se automàticament. Això provocava situacions bastant discutibles.

Per exemple, empreses que realitzaven una activitat econòmica addicional, perfectament facturada i declarada, amb IVA repercutit i ingressat, però que després es trobaven que Hisenda negava el dret a deduir les despeses associades simplement perquè aquesta activitat no apareixia recollida expressament en els estatuts socials.

La conseqüència pràctica era estranya. L’empresa havia d’ingressar l’IVA d’aquesta activitat, però no podia recuperar l’IVA suportat necessari per a desenvolupar-la. I aquí és precisament on entra en joc aquesta nova doctrina del Tribunal Suprem (TS)
mitjançant la seva recent sentència de 18 de maig de 2026.

És important revisar si existeixen activitats secundàries o complementàries que generen IVA repercutit. Analitzar si Hisenda ha rebutjat deduccions basant-se únicament en l’objecte social i comprovar activitats patrimonials, arrendaments o explotacions accessòries dins de societats operatives.

L'important per a l'IVA no és l'objecte social

La sentència del TS insisteix en una idea que, encara que sembla òbvia, no sempre s’estava aplicant correctament. Des del punt de vista de l’IVA, el rellevant no és el que figuri escrit en els estatuts, sinó l’existència real d’una activitat econòmica.

És a dir, si una societat organitza mitjans materials o humans per a prestar serveis, arrendar béns o intervenir econòmicament en el mercat, existeix activitat econòmica a l’efecte de l’IVA, encara que aquesta activitat no coincideixi exactament amb la redacció de l’objecte social.

El Tribunal Suprem recorda a més que les societats mercantils, excepte prova en contra, tenen la consideració d’empresaris o professionals a l’efecte de l’impost. Per tant, intentar equiparar “objecte social” i “activitat econòmica” suposa barrejar dos plans distints.

Un pertany a l’àmbit mercantil. L’altre pertany al funcionament tècnic de l’IVA. I no sempre coincideixen.

L’objecte social pot tenir rellevància mercantil, però no determina per si sol el dret a deduir IV. La realitat econòmica i l’activitat efectivament desenvolupada adquireixen un pes fonamental. Convé documentar correctament qualsevol activitat complementària que generi ingressos recurrents.

El principi de neutralitat de l'IVA torna a guanyar pes

La resolució també reforça un dels principis essencials de l’IVA, encara que moltes vegades quedi ocult entre articles i requisits formals. Qui repercuteix IVA per una activitat econòmica ha de poder deduir-se l’IVA suportat vinculat a aquesta mateixa activitat. Aquest equilibri és precisament el que manté la neutralitat de l’impost.

El contrari acabaria generant un efecte distorsionador. L’empresa actuaria com a recaptadora de l’impost enfront d’Hisenda, però suportant un cost fiscal que el sistema, en teoria, no pretén que assumeixi. Per això el Suprem entén que no té sentit exigir l’ingrés de l’IVA derivat d’una activitat i, al mateix temps, impedir la deducció de les despeses necessàries per a desenvolupar-la.

La clau no està en el nom de l’activitat, està en si existeix una connexió real entre les despeses suportades i l’activitat econòmica desenvolupada.

No n’hi ha prou amb emetre factures; ha d’existir una activitat econòmica real i acreditable. La connexió entre despesa i ingressos continua sent essencial. La comptabilitat i la documentació de suport continuen sent determinants en una inspecció.

Què pot canviar a partir d'ara?

Aquesta doctrina pot tenir impacte en bastantes situacions habituals. Societats que lloguen immobles o places de garatge de manera accessòria. Empreses operatives que exploten actius patrimonials de manera independent. Entitats familiars que
desenvolupen activitats paral·leles no previstes inicialment en estatuts. Fins i tot
determinats arrendaments o explotacions patrimonials que Hisenda venia qüestionant de manera gairebé automàtica.

Això sí, la sentència no significa que tot despesa vagi a ser deduïble. El Tribunal no elimina els requisits habituals de l’IVA. Continua sent necessari acreditar:

Que existeix una activitat econòmica real
Que es repercuteix IVA
Que la despesa guarda relació amb aquesta activitat
I que l’operació no respon a un ús privat o aliè a l’activitat empresarial

La diferència és que ara el simple fet de no coincidir amb l’objecte social ja no pot utilitzar-se, per si sol, com a argument definitiu per a negar la deducció.

Revisar regularitzacions antigues on es va denegar IVA per falta de connexió amb l’objecte social. Analitzar possibles vies de defensa en procediments oberts. Valorar si determinades activitats accessòries haurien de reflectir-se igualment en estatuts per prudència mercantil.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!