gremicat

5 novembre segon termini Renda 2025

gremicat — Fri, 30 Oct 2026 07:00:18 +0000

Li recordem que, si ha optat per fraccionar el pagament de l'IRPF 2025 en dos terminis, el pròxim dia 5 de novembre de 2026 es compleix el termini per a efectuar l'ingrés (40% restant del deute tributari) del segon termini de la renda de l'exercici 2025.

Els contribuents que hagin optat per fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis i, a més, hagin domiciliat el pagament del segon termini en l’Entitat col·laboradora en la qual efectuïn l’ingrés del primer termini, no requeriran emplenar cap model (en aquest cas, model 102), ja que el lliurament en la citada Entitat col·laboradora del document d’ingrés, model 100, amb les dades de la domiciliació degudament emplenats, servirà com a ordre de deute en compte d’aquest segon termini.

Els contribuents que, havent optat per fraccionar el pagament, no hagin domiciliat el segon termini en Entitat col·laboradora, hauran d’efectuar directament l’ingrés d’aquest termini fins al dia 5 de novembre de 2026 inclusivament, mitjançant la presentació del model 102, degudament emplenat.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

La Inspecció pot exigir informació d’ordinadors

gremicat — Wed, 28 Oct 2026 07:00:06 +0000

Una visita de la Inspecció a les instal·lacions d'una empresa no és precisament una situació quotidiana. I quan ocorre, és bastant fàcil que apareguin dubtes sobre quina documentació ha de facilitar-se, fins a on pot accedir Hisenda i quins espais de l'empresa estan protegits.

Quan arriba una Inspecció és important saber fins a on aconsegueixen les facultats d’Hisenda, però també on estan els seus límits. Una recent resolució del TEAC aborda precisament aquesta frontera i deixa un advertiment important per a les empreses. Negar-se al fet que els inspectors entrin en un espai constitucionalment protegit pot ser legítim en determinades circumstàncies; negar-se a més a facilitar-los la informació fiscal emmagatzemada en els ordinadors pot tenir conseqüències molt distintes.

Una visita de la Inspecció a les instal·lacions d’una empresa no és precisament una situació quotidiana. I quan ocorre, és bastant fàcil que apareguin dubtes sobre quina documentació ha de facilitar-se, fins a on pot accedir Hisenda i quins espais de l’empresa estan protegits.

Una resolució del Tribunal economicoadministratiu Central (TEAC) de 23 de juny de 2026 resulta especialment interessant perquè separa dues qüestions que, en la pràctica, poden confondre’s. Una cosa és el dret de l’empresa a impedir, quan escaigui, l’entrada dels inspectors en un domicili constitucionalment protegit sense la corresponent autorització. Una altra molt diferent és utilitzar aquesta circumstància per a no facilitar la informació tributària que Hisenda ha requerit.

I aquesta diferència pot tenir conseqüències econòmiques molt serioses.

Què va ocórrer?

La Inspecció va iniciar actuacions respecte d’una societat per l’impost de societats i l’IVA dels exercicis 2015 i 2016. Durant la personació, el representant de l’empresa es va negar a permetre l’accés als equips informàtics argumentant que es trobaven dins d’un espai constitucionalment protegit. Fins aquí apareix precisament la qüestió que va donar lloc a bona part de la discussió posterior.

Però els inspectors van plantejar una alternativa. Van sol·licitar que se’ls permetés accedir a les dades comptables des d’alguna dependència que no tingués aquesta consideració.

L’empresa va tornar a negar-se i únicament va posar a la disposició de la Inspecció documentació en paper. Aquests fets van quedar recollits en la corresponent diligència.

El problema no va ser negar-se a obrir el domicili. Aquest matís és probablement el més important de tota la resolució. El TEAC no centra el conflicte en si els inspectors podien o no entrar en determinades dependències sense autorització judicial. De fet, considera innecessari entrar a resoldre aquesta qüestió. El que se sanciona és una altra conducta: l’empresa no va facilitar l’accés a la informació comptable i fiscal emmagatzemada en els seus equips quan la Inspecció li va oferir la possibilitat de fer-ho des d’un espai no protegit.

Per tant, el fet que físicament els servidors estiguessin situats dins d’un lloc constitucionalment protegit no resolia el problema. L’empresa podia mantenir la seva oposició a l’entrada en aquest espai i, al mateix temps, posar les dades requerides a la disposició dels inspectors des d’un altre lloc.

És una distinció que val la pena tenir present.

Hisenda no ha de conformar-se necessàriament amb el paper

L’empresa va defensar també que havia col·laborat amb la Inspecció perquè havia lliurat documentació comptable en suport paper. El TEAC tampoc accepta aquest argument.

La raó és bastant senzilla. Hisenda no estava demanant únicament determinats documents comptables. Volia examinar també les dades existents en els sistemes informàtics de l’empresa. I totes dues coses no tenen per què ser exactament iguals.

Precisament una de les finalitats de la comprovació era poder verificar si la informació emmagatzemada electrònicament coincidia amb la documentació presentada en paper. Lliurar aquesta última no substituïa, per tant, el requeriment realitzat respecte dels arxius informàtics.

Per a qualsevol empresa que conservi la seva informació fiscal i comptable en sistemes digitals, aquest punt té bastant importància.

La Inspecció pot examinar bases de dades i arxius informàtics

La Llei General Tributària concedeix a la Inspecció facultats àmplies en aquesta matèria. No parlem únicament de factures, llibres comptables o justificants. Les actuacions inspectores poden estendre’s a bases de dades informatitzades, programes, registres i arxius informàtics relacionats amb l’activitat econòmica quan tinguin transcendència tributària.

A més, quan la informació que ha d’aportar-se es conserva en suport informàtic, pot exigir-se el seu subministrament en aquest mateix suport.

Això té una conseqüència pràctica bastant evident. Una empresa no hauria de donar per fet que imprimir la seva comptabilitat i lliurar una carpeta amb documents permet donar per atès qualsevol requeriment de la Inspecció. Caldrà mirar exactament quin ha demanat Hisenda.

Molt de compte amb el que queda escrit en una diligència

La resolució deixa un altre ensenyament que potser passa més desapercebuda, però que en la pràctica és molt important. La negativa de l’empresa va quedar reflectida en una diligència de la Inspecció i el representant va mostrar la seva conformitat amb els fets allí recollits.

Posteriorment es va intentar aportar una declaració testifical formalitzada mitjançant acta notarial que oferia una versió diferent del succeït. El TEAC no va considerar que aquesta prova permetés desvirtuar el que constava en la diligència.

La raó està en el valor probatori que tenen aquests documents. Les diligències esteses durant les actuacions tributàries tenen naturalesa de document públic i fan prova dels fets que motiven la seva formalització, tret que s’acrediti el contrari. A més, els fets acceptats per l’obligat tributari es presumeixen certs i la seva rectificació exigeix acreditar que va existir un error de fet.

Per això, quan se signa una diligència durant una actuació inspectora, no convé fer-ho com si es tractés d’un simple justificant de visita.

Cal llegir-la amb atenció i comprovar que descriu correctament l’ocorregut. Si existeix desacord amb algun fet o manifestació, aquest és el moment de deixar-lo reflectit.

El TEAC també aprecia culpabilitat

Per a imposar una sanció tributària no n’hi ha prou que existeixi objectivament un incompliment. També ha de concórrer culpabilitat. En aquest cas, el Tribunal considera que va existir.

L’empresa coneixia el requeriment, havia estat informada de la seva obligació de facilitar la informació i també havia estat advertida que la seva negativa podia constituir una infracció tributària. Malgrat això, va mantenir la seva decisió de no permetre l’accés a les dades informàtiques des d’un espai que no estigués constitucionalment protegit. El TEAC entén que no existia una interpretació raonable de la norma que justifiqués aquesta actuació i conclou que la conducta va ser voluntària i culpable.

I la sanció no va ser precisament petita

Aquest és la dada que posa en perspectiva la importància de l’assumpte. L’empresa tenia una xifra de negocis corresponent a l’exercici pres com a referència de 25.382.292,25 euros. L’Administració va aplicar el 2% i la sanció resultant va ascendir a 507.645,85 euros.

La Llei General Tributària preveu, per a aquest supòsit i dins d’un procediment inspector, una multa proporcional del 2% de la xifra de negocis corresponent a l’últim exercici el termini de declaració del qual hagués finalitzat quan es va cometre la infracció.

La pròpia norma estableix un mínim de 20.000 euros i un màxim de 600.000 euros.

Estem, per tant, davant una conducta que pot tenir conseqüències econòmiques molt superiors a les que una empresa podria imaginar quan, enmig d’una actuació inspectora, decideix simplement dir “no”.

Què haurien de tenir en compte les empreses?

La conclusió pràctica no és que Hisenda pugui accedir sense límits a qualsevol ordinador, servidor o dependència d’una empresa. Tampoc desapareixen els drets relacionats amb el domicili constitucionalment protegit. El que aquesta resolució ve a dir és una cosa bastant més concreta: Si la Inspecció requereix informació comptable o fiscal emmagatzemada electrònicament, protegir l’accés físic a determinades dependències no permet, per si sol, negar-se també a facilitar aquestes dades per una via que respecti aquesta protecció.

I lliurar posteriorment la mateixa informació en paper tampoc té per què ser suficient si el que Hisenda ha requerit és precisament l’examen de les dades i arxius informàtics.

Convé a més recordar que estem davant un criteri rellevant del TEAC, però encara no reiterat i, per tant, no constitueix doctrina vinculant conforme a l’article 239 de la Llei General Tributària.

En definitiva, davant una personació de la Inspecció, actuar amb prudència no significa acceptar automàticament qualsevol petició, però tampoc negar-se de manera general.

Cal saber què està sol·licitant exactament Hisenda, quines facultats té per a fer-ho i quins drets pot exercir l’empresa en aquest moment.

Per això, davant una situació d’aquest tipus, l’aconsellable és contactar amb l’assessor abans d’adoptar una decisió, revisar acuradament cada requeriment i prestar especial atenció al contingut de les diligències que se signin.

Una negativa presa en uns minuts pot acabar, com demostra aquest cas, convertint-se en un problema tributari d’una dimensió molt considerable.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

Webinar: Noves obligacions als contractes laborals

gremicat — Thu, 22 Oct 2026 07:00:47 +0000

RD 723/2026: Què ha de comunicar la teva empresa i com acreditar-ne el lliurament.

GREMICAT I Webinar · 4 d’octubre de 2026 · 10 h

El RD 723/2026, en vigor des del passat 5 d’octubre, introdueix noves obligacions d’informació laboral per a les empreses. Per conèixer quina informació s’ha de comunicar, quan fer-ho i com acreditar-ne el lliurament, GREMICAT organitza una nova sessió online el proper 4 d’octubre a les 10h.

Durante el webinar, Christian Vilalta, como ponente, y Esteve Tomàs, como moderador, repasarán de forma práctica los principales aspectos que deben tener en cuenta las empresas: nuevas incorporaciones, solicitudes de información de las personas trabajadoras y cambios en las condiciones laborales.

También se abordará cómo revisar la documentación existente, identificar la información pendiente y organizar correctamente su entrega y las evidencias correspondientes. Además, se explicará cómo una herramienta como KairosHR puede ayudar a centralizar la documentación y facilitar su trazabilidad.

Omple el nostre formulari i descobreix què canvia amb el RD 723/2026 i com preparar-te.

Obligació de contractar un servei de Prevenció de Riscos Laborals

gremicat — Wed, 21 Oct 2026 07:00:54 +0000

Estem realitzant una campanya de recordatori a tots els nostres clients en matèria de prevenció de riscos laborals.

Tota empresa que disposi de treballadors en règim general, bé a jornada total o parcial, la Llei 31/1995 obliga a contractar una empresa especialitzada (Servei de Prevenció Aliè) per a cobrir les cobertures tècniques i vigilància de la salut que obliga.

En el supòsit d’Inspecció de Treball, si l’empresa no tingués contractat aquest servei o no disposa de la documentació sol·licitada actualitzada la sanció mínima imposada és de 2.046,00 €.

L’Article 42 LPRL estableix que l’incompliment pels empresaris de les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals donarà lloc a responsabilitats administratives, així com, si és el cas a responsabilitats penals i civils pels danys i perjudicis que puguin derivar-se d’aquest incompliment.

Documentació per a inspeccions de treball

Li recordem que haurà de disposar de la documentació actualitzada en el seu centre de treball per possibles inspeccions de treball ben rutinàries o bé a conseqüència d’un accident de treball:

Concert amb el servei de prevenció i corrent de pagament
Avaluació de riscos, pla de prevenció i planificació preventiva
Lliurament registre d’informació
Lliurament EPI´S
Vigilància de la salut; aptes metges o en defecte d’això renúncia mèdica
Certificats de formació en PRL dels treballadors de l’empresa

Agrairíem que ens informi si no disposa d’aquesta cobertura per a fer un seguiment i assessorar-lo al respecte.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

6 dies per comunicar les baixes a la Seguretat Social

gremicat — Wed, 14 Oct 2026 07:00:22 +0000

Una gestió quotidiana per a empreses canvia des d'agost. Les baixes de treballadors i determinades variacions de les seves dades ja no han de comunicar- se en tres dies naturals. El nou termini és de sis, encara que convé no confondre aquesta ampliació amb les altes, el règim de les quals no s'ha modificat. La reforma porta a més canvis en els ajornaments de deutes.

Des del passat 1 d’agost de 2026 les empreses compten amb una mica més de marge per a realitzar un dels tràmits habituals en la gestió laboral. Les baixes de treballadors i les variacions de les seves dades davant la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ja no han de comunicar-se dins dels tres dies naturals següents. El nou termini passa a ser de sis dies naturals.

El canvi ha arribat de la mà del Reial decret 643/2026, de 29 de juliol, publicat en el BOE del 30 de juliol, i respon a una petició bastant comprensible dels qui gestionen diàriament un elevat nombre de moviments d’afiliació.

No sembla una modificació espectacular sobre el paper. En la pràctica, no obstant això, aquests tres dies addicionals poden evitar bastantes incidències, especialment quan coincideixen caps de setmana, períodes vacacionals o acumulacions importants d’altes i baixes.

De tres a sis dies naturals

Fins ara, les sol·licituds de baixa i les variacions de dades de les persones treballadores havien de presentar-se dins dels tres dies naturals següents al cessament o al moment en el qual s’hagués produït la modificació. Aquest termini es duplica.

Des de l’entrada en vigor de la reforma, les empreses i els qui actuïn en la seva representació disposen de sis dies naturals següents al cessament en el treball o a la data en la qual es produeixi la variació.

La paraula “naturals” és important. No parlem de sis dies laborables. Dissabtes, diumenges i festius formen part del còmput.

Per exemple, si una persona cessa en l’empresa un dia 1, el còmput comença l’endemà i els sis dies següents entren en el termini, amb independència que entremig existeixi un cap de setmana.

La modificació s'aplica des de l'1 d'agost de 2026

El Reial decret va entrar en vigor el primer dia del mes següent a la seva publicació, és a dir, l’1 d’agost de 2026.

A partir d’aquest moment comença a aplicar-se el nou marge de sis dies per a les baixes i variacions sotmeses a la nova regulació.

Aquesta data resulta especialment important en situacions pròximes al canvi normatiu, ja que no convé aplicar automàticament els sis dies a moviments produïts abans de l’entrada en vigor.

En la gestió diària, la data real del cessament o de la modificació continua sent el punt de partida fonamental per a saber quin termini correspon.

El cambio afecta a bajas y variaciones, pero no a las altas

Aquest matís mereix destacar-se perquè pot donar lloc a errors. El nou termini de sis dies es refereix a les sol·licituds de baixa i a les variacions de dades.

Les altes continuen tenint un funcionament diferent i han de tramitar-se, amb caràcter general, abans que la persona treballadora comenci a prestar serveis.

També s'amplia el termini per a les variacions de dades

La reforma no afecta únicament a les baixes. Les variacions de dades dels treballadors també passen a disposar del termini de sis dies naturals següents al moment en el qual es produeixi el canvi.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

Com calcular correctament la base imposable de l’IVA

gremicat — Wed, 07 Oct 2026 07:00:10 +0000

Moltes incidències fiscals no es produeixen per aplicar un tipus incorrecte d'IVA, sinó per calcular malament la base imposable sobre la qual aquest IVA ha d'aplicar-se. Despeses repercutides, subvencions, descomptes, impagaments o bestretes són algunes de les situacions que generen més errors i, en conseqüència, regularitzacions i sancions.

Quan parlem d’IVA, gran part de les empreses centra la seva atenció en el tipus impositiu aplicable. No obstant això, l’experiència demostra que molts problemes amb l’Agència Tributària neixen abans, concretament en determinar la base imposable.

La base imposable és l’import econòmic sobre el que s’aplica el percentatge d’IVA corresponent. Sembla una qüestió senzilla, però no sempre ho és. La normativa contempla nombroses particularitats que obliguen a incloure determinats conceptes i excloure uns altres, així com modificar posteriorment les quotes inicialment declarades.

Una interpretació incorrecta pot traduir-se en liquidacions complementàries, sancions i interessos de demora.

1. No tot el que cobra l'empresa queda fora de la base imposable

Com a regla general, la base imposable està constituïda per la totalitat de la contraprestació rebuda del client o fins i tot de terceres persones. Això significa que, a més del preu principal, han d’afegir-se altres imports accessoris relacionats amb l’operació.

Entre ells destaquen:

Despeses de transport.
Comissions.
Primes d’assegurança.
Despeses repercutides al client.
Envasos i embalatges.
Tributs vinculats a l’operació, excepte el propi IVA.

2. Els interessos no sempre formen part de la base imposable

La regla general estableix que els interessos reportats abans del moment en què neix l’IVA sí que formen part de la base imposable. Per contra, els interessos derivats d’ajornaments posteriors al lliurament podran quedar exclosos sempre que es compleixin determinats requisits legals.

3. Les subvencions poden obligar a repercutir més IVA

No totes les subvencions tenen el mateix tractament. Quan una ajuda pública està directament relacionada amb el preu dels béns o serveis prestats, haurà d’incorporar-se a la base imposable. Per contra, les subvencions destinades a finançar estructures, inversions o activitats d’interès general normalment no formaran part d’aquesta.

4. Les bestretes continuen generant nombrosos errors

Les bestretes són quantitats pagades pel professional en nom i per compte del seu client. No formen part de la base imposable, però per a això han de complir-se requisits molt estrictes. És imprescindible que existeixi un mandat exprés del client, la factura original estigui emesa a nom del client, es repercuteixi exactament el mateix import satisfet, i el professional no dedueixi l’IVA suportat.

5. Els descomptes posteriors obliguen a rectificar l'IVA

Els descomptes concedits després d’emetre la factura poden reduir la base imposable. Això ocorre, per exemple, amb els denominats “ràpels” comercials.

6. Què succeeix quan el client no paga?

La Llei de l’IVA permet recuperar l’IVA repercutit i no cobrat en determinats suposats. Entre altres requisits:

Ha d’haver transcorregut un termini mínim de sis mesos o un any des de la meritació, segons el volum d’operacions.
Ha de reclamar-se el cobrament judicial o notarialment.
La modificació ha de comunicar-se electrònicament a la AEAT.
Ha d’emetre’s factura rectificativa.

Així mateix, existeixen regles específiques quan el deutor entra en concurs de creditors.

7. Operacions entre parts vinculades baix vigilància especial

Quan existeixen relacions de vinculació entre les parts, Hisenda pot substituir el preu pactat pel valor normal de mercat. Això ocorre especialment quan una de les parts no pot deduir-se íntegrament l’IVA o quan existeix aplicació de la regla de prorrata.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

Noves obligacions contractes de treball a partir del 5 d’octubre

gremicat — Wed, 30 Sep 2026 07:00:43 +0000

El Reial decret 723/2026, de 9 de setembre, publicat en el BOE el 15 de setembre de 2026, amplia les obligacions d'informació que les empreses han de facilitar per escrit a les persones treballadores sobre les seves condicions laborals.

La norma entrarà en vigor el 5 d’octubre de 2026.

A qui afecta i què canvia?

A totes les empreses i persones treballadores quan la relació laboral tingui una durada superior a quatre setmanes.

L’empresa haurà de garantir que la persona treballadora disposi per escrit d’informació prou detallada sobre els elements essencials de la seva relació laboral. Si tota la informació ja figura en el contracte lliurat al treballador, no serà necessari un document addicional; si falta part d’ella, haurà de facilitar-se mitjançant un document complementari.

Informació que haurà de facilitar-se

• Lloc de treball, categoria, funcions i centre de treball.

• Causa concreta de la contractació temporal, quan escaigui.

• Salari basi, complements i criteris de càlcul de la retribució variable.

Conceptes variables: Si existeixen prima, comissions o incentius, s’ha de detallar el seu mode de càlcul i els criteris objectius per a percebre’ls.

• Jornada diària, setmanal i anual, torns, hores extraordinàries, vacances i distribució irregular.

• Període de prova (especificar la durada).

• Formació a càrrec de l’empresa.

• Procediment i preavisos aplicables a l’extinció del contracte..

Conveni col·lectiu aplicable.

Entitat gestora o col·laboradora de Seguretat Social, millores voluntàries i plans de pensions.

Pla d’Igualtat, protocol enfront de l’assetjament, polítiques de conciliació i, quan correspongui, mesures LGTBI (si existeixen en l’empresa o no depenent de la seva obligació)

L’empresa haurà d’informar sobre l’existència de sistemes algorítmics o automatitzats de presa de decisions quan intervinguin en aspectes com ara jornada, assignació de tasques, salaris, promoció professional, lloc de treball o extinció contractual, incloent-hi les seves pautes, criteris i regles de funcionament.

Quan ha de lliurar-se la informació?

Noves contractacions: Abans de l’inici de la relació laboral.

Treball habitual a l’estranger: Abans de la sortida.

Modificació de condicions: Al més aviat possible i, com a màxim, el dia en què produeixi efectes.

Contractes vigents: El treballador podrà sol·licitar la informació i l’empresa disposarà de 30 dies hàbils per a lliurar-la, sempre que no obri ja en el seu poder.

Per a poder confeccionar els nous contractes de treball i alta dels treballadors s’actualitza la fitxa d’alta i contracte de nous treballadors que enviem a les empreses amb la incorporació d’aquestes dades necessàries per a poder tramitar l’alta i contracte de nous treballadors.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral
Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

Hisenda no pot dirigir-se primer contra l’administrador

gremicat — Wed, 23 Sep 2026 07:00:31 +0000

El Tribunal Suprem ha fixat un criteri que tindrà conseqüències pràctiques en molts procediments de derivació de responsabilitat. Quan una societat ja ha estat liquidada i extingida, Hisenda no pot dirigir-se directament contra l'administrador. Abans haurà de reclamar el deute als socis que han succeït legalment a la societat.

La forma en què Hisenda ha de reclamar un deute tributari quan una societat ha estat dissolta i liquidada acaba de rebre un important aclariment per part del Tribunal Suprem (TS). La sentència núm. 764/2026, de 18 de juny, fixa un criteri que afecta directament administradors i socis ja que determina quin ha de ser el procediment correcte abans d’iniciar una derivació de responsabilitat.

Fins ara existien interpretacions diferents sobre si l’Administració podia dirigir-se directament contra l’administrador o si, prèviament, havia de reclamar el deute als socis que succeeixen a la societat extingida. El TS resol aquesta qüestió i estableix un ordre que haurà de respectar-se d’ara endavant.

Si una societat ha estat liquidada i encara manté deutes tributaris pendents, convé revisar acuradament qualsevol procediment de derivació de responsabilitat que pugui iniciar l’Administració.

Els socis passen a ocupar la posició de la societat

Quan una societat desapareix jurídicament després de la seva liquidació, no desapareixen automàticament les obligacions tributàries que tenien pendents. La Llei General Tributària (LGT) preveu que aquests deutes es transmetin als socis dins dels límits legalment establerts.

En altres paraules, des del moment en què la societat deixa d’existir, són els socis els qui passen a ocupar la posició de l’antic obligat tributari. L’Administració ha de continuar enfront d’ells el procediment recaptatori previst per la llei.

L’extinció registral d’una societat no elimina els deutes tributaris pendents ni impedeix que Hisenda continuï reclamant-les.

L'administrador no pot ser el primer destinatari de la reclamació

Un dels aspectes més rellevants de la sentència consisteix en el fet que el TS rebutja que Hisenda pugui acudir directament contra l’administrador mitjançant una derivació de responsabilitat subsidiària. Abans haurà d’exigir el pagament als socis successors i únicament quan aquest mecanisme resulti insuficient podrà plantejar-se la responsabilitat subsidiària de l’administrador. Per al Tribunal, actuar d’una altra manera suposaria ignorar el sistema de successió establert per la pròpia LGT.

Una derivació de responsabilitat iniciada directament contra l’administrador pot ser impugnable si no s’ha seguit prèviament el procediment enfront dels socis.

Successors i responsables no són la mateixa figura

La sentència dedica una part important a diferenciar dos conceptes que amb freqüència es confonen. Els socis són successors de la societat extingida. És a dir, assumeixen les obligacions tributàries perquè la llei així ho estableix quan desapareix la persona jurídica.

L’administrador, en canvi, respon únicament com a responsable subsidiari quan concorren els requisits previstos legalment. Es tracta de figures distintes, amb un règim jurídic diferent i amb procediments també diferents.

Confondre la successió de deutes amb la responsabilitat tributària pot provocar actuacions administratives contràries al procediment legal.

Es reforcen les garanties de l'administrador

El TS també posa el focus en la protecció jurídica de l’administrador. Si Hisenda pogués reclamar-li directament els deutes sense haver actuat abans enfront dels socis, quedarien pràcticament buits de contingut dos drets especialment rellevants. D’una banda, el benefici d’excussió propi de tota responsabilitat subsidiària. Per un altre, el dret de l’administrador a reclamar posteriorment al veritable deutor l’import satisfet. A més, el Tribunal adverteix del risc que poguessin arribar a reclamar-se els mateixos deutes tant als socis com a l’administrador, generant situacions difícils de justificar jurídicament.

La correcta tramitació del procediment resulta essencial per a evitar reclamacions duplicades o vulneracions dels drets de l’administrador.

Especial cautela amb les sancions tributàries

La sentència també realitza una precisió important respecte de les sancions. Encara que la Llei contempla determinats suposats de transmissió als successors, el Tribunal recorda que les sancions han d’interpretar-se respectant els principis constitucionals de culpabilitat i personalitat. Això significa que la seva transmissió no pot produir-se de manera automàtica, sinó que exigeix valorar les circumstàncies concretes que justifiquen aquesta responsabilitat.

No totes les sancions tributàries poden traslladar-se automàticament als socis d’una societat extingida.

La doctrina que fixa el Tribunal Suprem

La sentència estableix un criteri jurisprudencial que servirà de referència per a futurs procediments.

En síntesi:

Els deutes tributaris d’una societat liquidada i extingida han de reclamar-se primer als socis que la succeeixen legalment.
Només quan escaigui conforme al procediment legal podrà exigir-se la responsabilitat subsidiària de l’administrador.
Hisenda no pot actuar com si la societat extingida continués existint únicament per a derivar el deute a l’administrador.
La successió dels deutes prevista en la Llei General Tributària constitueix un mecanisme obligatori i no una opció per a l’Administració.

Les empreses immerses en processos de liquidació, així com els seus socis i administradors, haurien de revisar qualsevol procediment de derivació de responsabilitat a la llum d’aquesta nova doctrina del Tribunal Suprem.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!

Gremicat celebra La Mercè i romandrà tancat el 24 de setembre

gremicat — Mon, 21 Sep 2026 07:00:58 +0000

El pròxim 24 de setembre, les oficines de Gremicat romandran tancades amb motiu de la festivitat de La Mercè.

Amb motiu de la festivitat de La Mercè a Barcelona, les nostres oficines romandran tancades durant tota la jornada del dijous 24 de setembre.

Si teniu alguna consulta o gestió pendent, us recomanem que la planifiqueu amb antelació.

El divendres 25 de setembre tornarem i reprendrem la nostra activitat amb total normalitat.

Us desitgem una molt bona Mercè!

Separar activitats per protegir el patrimoni empresarial

gremicat — Wed, 16 Sep 2026 07:00:40 +0000

A mesura que les empreses creixen, també ho fan els seus riscos. El que funcionava quan el negoci era petit pot convertir-se, amb el pas del temps, en una font de problemes patrimonials, financers o fins i tot familiars. És freqüent trobar societats que desenvolupen diverses activitats molt distintes dins de la mateixa empresa. Encara que aquesta estructura pot resultar còmoda al principi, no sempre és la més adequada quan el volum de negoci augmenta.

Moltes empreses van néixer desenvolupant una única activitat. No obstant això, amb el pas dels anys, el negoci evoluciona. S’incorporen noves línies d’activitat, s’adquireixen immobles, es diversifiquen serveis o fins i tot es creen noves unitats de negoci. I és precisament en aquest moment quan convé fer-se una pregunta incòmoda: Té sentit continuar mantenint tot dins de la mateixa societat?

La resposta, en nombroses ocasions, és negativa. Ens trobem amb freqüència amb empreses que desenvolupen activitats molt diferents sota una única societat, compartint patrimoni, tresoreria, personal i recursos administratius. Mentre tot funciona correctament, la situació sol passar desapercebuda. El problema apareix quan sorgeix una reclamació judicial, una inspecció, dificultats financeres o un canvi generacional.

Llavors, molts empresaris descobreixen que tots els seus actius estaven exposats al mateix risc.

Separar activitats pot convertir-se en una mesura de protecció

La reestructuració societària permet reorganitzar l’empresa perquè cada activitat es desenvolupi dins d’una societat diferent, mantenint una direcció comuna i, en molts casos, una societat matriu o hòlding. Aquesta decisió pot aportar importants avantatges empresarials:

Protegir el patrimoni immobiliari enfront de riscos derivats de l’activitat operativa.
Conèixer amb precisió la rendibilitat real de cada línia de negoci.
Facilitar l’obtenció de finançament específic.
Millorar la gestió financera i la planificació estratègica.
Preparar futurs processos de successió familiar o incorporació de socis.
Afavorir processos de venda parcial o total del negoci.

Atenció. Si la seva empresa desenvolupa activitats distintes dins de la mateixa societat o posseeix immobles rellevants juntament amb l’activitat operativa, probablement és recomanable revisar l’estructura actual.

Ejemplo

Pensem en una societat dedicada simultàniament a construcció i promoció immobiliària, venda de materials de construcció, i arrendament d’immobles. L’empresa posseeix a més diverses naus industrials i locals valorades en 2.800.000 euros. La seva facturació anual aconsegueix els 4.500.000 euros. Després d’analitzar la situació, es decideix reorganitzar el grup:

L’activitat constructora es desenvolupa en una societat específica.
L’activitat comercial passa a una segona societat.
Els immobles romanen en una societat patrimonial que a més coordina la gestió del grup.

D’aquesta manera, una eventual reclamació derivada de l’activitat constructora no afectaria automàticament el patrimoni immobiliari acumulat durant anys. A més, cada negoci disposa dels seus propis resultats, finançament i estratègia.

Imaginem això:

Patrimoni immobiliari protegit: 2.800.000 euros.

Facturació de la divisió de construcció: 2.700.000 euros.
Facturació de l’àrea comercial: 1.800.000 euros.

Una reclamació judicial de 600.000 euros derivada d’una obra defectuosa podria comprometre seriosament tot el patrimoni empresarial si l’activitat es desenvolupa en una única societat. Amb una adequada separació societària, el risc queda significativament delimitat.

Hisenda també analitza aquestes operacions

La normativa fiscal permet que determinades operacions de reorganització empresarial puguin acollir-se al denominat règim especial de neutralitat fiscal, evitant que la reorganització generi, per si sola, una tributació immediata. No obstant això, per a això resulta imprescindible acreditar que l’operació respon a autèntics motius econòmics i empresarials, i no únicament a l’obtenció d’avantatges fiscals.

Entre altres motius vàlids, l’Administració ha considerat raonables la separació de riscos, la millora de la gestió, l’optimització financera o la professionalització de l’organització empresarial. Així, per exemple, ho ha reconegut recentment la Direcció General de Tributs (DGT) en la Consulta Vinculant V1028-26, de 7 de maig de 2026.

No totes les operacions poden acollir-se automàticament al règim fiscal especial. Cada cas requereix una anàlisi prèvia individualitzada de l’activitat, els actius, els recursos humans i els objectius perseguits.

És un bon moment per a revisar l'estructura de la seva empresa?

Potser convé realitzar una revisió si es troba en alguna d’aquestes situacions:

La seva societat desenvolupa diverses activitats distintes.
L’empresa posseeix immobles d’elevat valor.
Està pensant a incorporar socis o inversors.
Existeix un relleu generacional pròxim.
Desitja protegir part del patrimoni empresarial.
Està valorant vendre una línia de negoci.
Necessita millorar el finançament o la informació de gestió.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho en xarxes socials, gràcies!