No es computaran per al còmput dels mòduls els dies en què l’activitat hagués romàs tancada sense que es considerin com a tal els dies de vacances i descans setmanal.

 

Es fixen una sèrie de regles que ha d’aplicar el contribuent per a calcular la mitjana dels signes, índexs o mòduls relatius a tot el període en què hagi exercit l’activitat durant aquest any natural per al càlcul del rendiment net que correspongui

Per al còmput dels mòduls quan l’activitat que determina el rendiment net pel mètode d’estimació objectiva en l’IRPF, no es computaran els dies en què l’activitat hagués romàs tancada, sense que es considerin com a tal els dies de vacances i descans setmanal.

D’acord amb l’Ordre HFP/1335/2021, d’1 de desembre, per la qual es desenvolupen per a l’any 2022 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF (“mòdul”) es fixen una sèrie de regles que ha d’aplicar el contribuent per a calcular la mitjana dels signes, índexs o mòduls relatius a tot el període en què hagi exercit l’activitat durant aquest any natural per al càlcul del rendiment net que correspongui, quan es produeixin durant l’exercici alguna de les següents circumstàncies:

–  Inici de l’activitat amb posterioritat al dia 1 de gener de l’any natural.

–  Cessament en l’activitat abans del dia 31 de desembre de l’any natural.

–  Exercici discontinu de l’activitat (sense que tinguin aquesta consideració els períodes vacacionals).

–  Haver-se produït variacions durant l’any en la quantia de les variables o mòduls corresponents a l’activitat.

Còmput dels mòduls en els períodes en què l’activitat estigui parada

La Direcció General de Tributs (DGT) ha recordat en la seva consulta vinculant V1838-22, de 2 d’agost de 2022, com s’ha de realitzar el còmput dels mòduls en el període en el qual l’activitat roman parada. En particular, realitza l’anàlisi en relació amb un supòsit d’activitat de transport de mercaderies per carretera que determina el seu rendiment net pel mètode d’estimació objectiva i que va romandre parada en els mesos d’estiu, perquè qui l’exerceix va rebre una oferta de treball per compte d’altri per a aquest període. Com a punt de partida la DGT segueix les Instruccions de l’Ordre *HFP/1335/2021, per la qual es desenvolupen per a l’any 2022 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF (“mòdul”), assenyalant que:

– En finalitzar l’any o en produir-se el cessament de l’activitat o la terminació de la temporada, el contribuent haurà de calcular la mitjana dels signes, índexs o mòduls relatius a tot el període en què hagi exercit l’activitat durant aquest any natural, procedint, així mateix, al càlcul del rendiment net que correspongui.

– A l’efecte de determinar el rendiment net anual, la mitjana es determinarà en funció de les hores, quan es tracti de personal assalariat i no assalariat, o dies, en els restants casos, d’efectiva ocupació, utilització o instal·lació, excepte per al consum d’energia elèctrica o distància recorreguda, en què es tindran en compte, respectivament, els quilowatts/hora consumits o quilòmetres recorreguts. Si no fos un nombre enter s’expressarà amb dues xifres decimals.

Quan existeixi una utilització parcial del mòdul en l’activitat o sector d’activitat, el valor a computar serà el que resulti del seu prorrateig en funció de la seva utilització efectiva. Si no fos possible determinar aquesta, s’imputarà per parts iguals a cadascuna de les utilitzacions del mòdul».

Així les coses, per a la determinació del rendiment net de les activitats incloses en aquest annex II de l’Ordre de mòdul, només es tindran en compte els dies d’efectiva ocupació, utilització o instal·lació de cada mòdul en l’activitat; incloent-se dins de tals dies d’efectiva ocupació els de vacances i descans setmanal.

No es computaran els dies en què l’activitat hagués romàs tancada sense que es considerin com a tal els dies de vacances i descans setmanal.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal.

Existeixen ocasions en les quals un treballador que ha estat donat d’alta de la incapacitat temporal (IT) ha de tornar a sol·licitar una baixa laboral per tornar a tenir la mateixa malaltia. Quan ocorre això, estem parlant d’una baixa laboral per recaiguda.

 

El concepte de recaiguda, des d’un punt de vista laboral, ve definit en l’article 169.2 de la Llei General de la Seguretat Social

Es considerarà que existeix recaiguda en un mateix procés d’incapacitat temporal quan es produeixi una nova baixa mèdica per la mateixa o similar patologia dins dels 180 dies naturals següents a la data d’efectes de l’alta mèdica anterior. Els períodes de recaiguda es computen a l’efecte del període màxim de durada de la situació d’incapacitat temporal, i de la seva possible pròrroga.

Existeixen ocasions en les quals un treballador que ha estat donat d’alta de la incapacitat temporal (IT) ha de tornar a sol·licitar una baixa laboral per tornar a tenir la mateixa malaltia. Quan ocorre això, estem parlant d’una baixa laboral per recaiguda.

El concepte de recaiguda, des d’un punt de vista laboral, ve definit en l’article 169.2 de la Llei General de la Seguretat Social que estableix que:

Es considera que existeix recaiguda en un mateix procés d’incapacitat quan es produeixi una nova baixa mèdica per la mateixa o similar patologia dins dels 180 dies naturals següents a la data d’efectes de l’alta mèdica anterior.

Per tant, si transcorren més de 180 dies (6 mesos), des de la data de l’alta mèdica es tractaria d’una incapacitat temporal (IT) diferent, encara que sigui per la mateixa malaltia i no parlaríem d’una recaiguda. O també, si no havent-hi transcorreguts aquests 180 dies la nova baixa es produeix per una patologia o causa totalment diferent de la qual havia provocat la baixa inicial.

A l’efecte del còmput del termini màxim de durada de la IT, Es considera recaiguda si el treballador, després de rebre l’alta per curació i reincorporar-se, és donat de baixa novament per les mateixes malalties que van motivar la seva baixa anterior?

En aquest cas, només es tindrà en compte el període anterior si entre l’alta mèdica i la següent baixa metgessa no han passat més de 180 dies.

Si han passat més de 180 dies des del procés anterior siguin o no les mateixes lesions, es tractaria d’un nou reconeixement i haurien d’acreditar-se, en cas de malaltia comuna, 180 dies de cotització en els últims 5 anys.

En cas que siguin diferents lesions, encara que no hagin transcorregut 180 dies, també procediria un nou reconeixement i haurien de complir-se els requisits esmentats.

El pacient haurà de passar per un nou reconeixement mèdic i complir amb tots els requisits necessaris per a poder rebre la prestació per incapacitat temporal com, per exemple, acreditar una cotització de 6 mesos com a mínim en els 5 anys anteriors en cas de malaltia comuna. En el cas dels accidents o malalties laborals, no es requereix un període mínim cotitzat.

Límits temporals de la IT

El límit de la incapacitat temporal és de 365 dies, podent l’INSS concedir una pròrroga de 180 dies, fins a aconseguir els 545 dies.

En els processos de IT que no superen els 365 dies, l’organisme competent per a considerar que existeix recaiguda serà,

– La Mútua en cas de contingència professional, malaltia professional o accident laboral.

– El metge de capçalera si la baixa va ser per contingència comuna, és a dir, malaltia comuna o accident no laboral.

– Una vegada transcorreguts els 365 dies de baixa, l’INSS serà l’únic encarregat de donar una nova baixa mèdica.

Per al càlcul d’aquestes durades màximes es tindran en compte els períodes de recaiguda, que seran acumulatius. A l’efecte de determinar la durada del subsidi, es computaran els períodes de recaiguda en un mateix procés.

Quan s’hagués denegat a un treballador la incapacitat permanent, i posteriorment es produeix una recaiguda, l’INSS serà l’únic competent per a emetre una nova baixa mèdica per la mateixa o similar patologia.

Quant a la comptabilització dels 180 dies naturals perquè es consideri recaiguda, aquests començaran a comptar des de la resolució denegatòria de la incapacitat permanent. S’exceptua el cas que la denegació de la incapacitat permanent vingui precedida de la sol·licitud del treballador de la iniciació de l’expedient.

Què succeeix si la recaiguda es produeix una vegada superat el llindar dels 545 dies?

Extingit el dret a la prestació d’incapacitat temporal pel transcurs del termini de 545 dies naturals de durada, amb o sense declaració d’incapacitat permanent, només podrà generar-se dret a la prestació econòmica d’incapacitat temporal per la mateixa o similar patologia, si media un període superior a 180 dies naturals, a comptar des de la resolució de la incapacitat permanent, sempre que el treballador compleixi els requisits per a això, computant exclusivament les cotitzacions efectuades a partir d’aquesta resolució.

Cobrament de subsidi

A l’ésser una recaiguda, ha de tractar aquesta baixa com si fos una continuació de l’anterior. És a dir, la no percepció del subsidi durant els tres primers dies de la baixa i l’obligació empresarial d’abonar-lo des del quart fins al quinzè dia només es tenen en compte una vegada. Per tant:

– Si la baixa anterior va tenir una durada inferior a quinze dies (per   exemple, deu dies), en la recaiguda la seva empresa només haurà   d’abonar el subsidi cinc dies (a aquest efecte, el primer dia de baixa   per recaiguda serà el dia 11, per la qual cosa vostè pagarà el subsidi   des del dia 11 i fins al 15).

– Si la baixa anterior ja va tenir una durada superior a quinze dies, el   seu empleat tindrà dret al cobrament del subsidi des del primer dia   de la recaiguda, i aquest serà a càrrec de l’INSS. I si l’anterior baixa   va durar més de 21 dies, el seu empleat tindrà dret a cobrar el 75%   de la base reguladora des del primer dia de IT per recaiguda.

Comuniqui la recaiguda mitjançant el sistema RED. Si confecciona la nòmina tenint en compte l’indicat, però no comunica que es tracta d’una recaiguda, així com la nova base reguladora, els TC que presentarà el mes següent no coincidiran amb les dades de la IT que ha comunicat en el sistema RED (declararà en els TC que el pagament del subsidi és a càrrec de la Seguretat Social, mentre que aquesta aplicarà d’ofici els trams inicials de la IT).

Què succeeix si en el moment en què la treballadora “recau”, no estigui treballant en l’empresa per haver-se extingit la relació laboral amb anterioritat a aquesta a través d’un acomiadament improcedent?

Tenint en compte la normativa vigent en matèria de Seguretat Social i la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, sí que procediria la tramitació per recaiguda de la situació d’incapacitat temporal anteriorment concedida a la treballadora.

Això és així, ja que es compleixen els requisits establerts, i és que la recaiguda ha estat causada per una mateixa patologia o similar dins dels 180 dies naturals a la data de l’alta mèdica inicial (4 d’abril de 2022), quan si que existia una relació laboral entre l’empresa i la treballadora en qüestió, encara que en data de l’esmentada recaiguda aquesta s’hagués extingit.

En aquest sentit, d’acord amb la Sentència del Tribunal Suprem de data 1 d’abril de 2009, una vegada conclosa la relació laboral, el treballador continuarà tenint dret a percebre la prestació econòmica per incapacitat temporal arran d’una recaiguda, sempre que la baixa inicial es donés quan la relació laboral fos vigent. Així, queda redactat de la següent manera: “tractant-se de possible «recaiguda» en un mateix procés de IT [per no haver-se esgotat el període màxim de durada i per no haver-se produït activitat laboral intermèdia superior a sis mesos], el fet causant de les mateixes ha de situar-se en la data en què es va produir la baixa inicial, de manera que és a aquesta última data a la que haurà de referir-se la concurrència dels requisits exigibles d’alta en la Seguretat Social i de manca suficient; sense que sigui vàlidament argumentable la inexistència de rendes en la data de la ulterior baixa [per defecte d’alta en la Seguretat Social] i la naturalesa de renda substitutòria que al subsidi correspon. (…) El que realment es repara [amb el subsidi de IT en tal situació de no alta] és la situació del treballador, que li Impedeix acceptar ofertes d’ocupació adequades, o simplement treballar”.

En la mateixa línia es va pronunciar la Sentència del Recurs d’Unificació de Doctrina, núm. 4415/1999, del Tribunal Suprem de 5 de juliol de l’any 2000, determinant el següent: “té dret al subsidi el treballador que sofreix una recaiguda del seu procés, encara que s’hagi produït abans de transcorreguts sis mesos des de l’alta per curació i a pesar que en el moment de tal recaiguda no treballés ni estigués d’alta en Seguretat Social, sempre que l’hagués estat quan es va produir l’accident i s’hagués cobrat el corresponent subsidi”.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria laboral

La Direcció General de Tributs (DGT) recorda que la imputació dels rendiments del treball s’ha de realitzar en el període impositiu de la seva exigibilitat.

 

La major retribució que deriva d’aquesta actualització es paga habitualment l’any posterior al que correspon.

 

És habitual que els convenis col·lectius estableixin que les retribucions de cada any s’han d’actualitzar per l’IPC. No obstant això, com la variació de l’IPC no es coneix fins al 31 de desembre de cada any, la major retribució que deriva d’aquesta actualització es paga habitualment l’any posterior al que correspon.

Imaginem que a un treballador al març de 2022 se li abonen els endarreriments de conveni per variació de l’IPC corresponents a l’exercici de 2021. La qüestió que es planteja és si aquesta major retribució s’ha d’imputar en l’IRPF en l’exercici del pagament o en l’exercici al qual correspon l’actualització.

Imputació temporal en l’IRPF

La imputació temporal de rendes es troba recollida en l’article 14 de la LIRPF, que en el seu apartat 1 estableix com a regla general per als rendiments del treball la seva imputació “al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor”.

Ara bé, juntament amb aquesta regla general l’apartat 2 del mateix article inclou unes regles especials d’imputació temporal, regles de les quals procedeix esmentar aquí la recollida en el seu paràgraf b), on s’estableix el següent:

“Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents a aquells en què van ser exigibles, s’imputessin a aquests, practicant-se, en el seu cas, autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec. Quan concorrin les circumstàncies previstes en el paràgraf a) anterior, els rendiments es consideraran exigibles en el període impositiu en què la resolució judicial adquireixi fermesa.

L’autoliquidació es presentarà en el termini que mitjana entre la data en què es percebin i el final de l’immediat següent termini de declaracions per l’impost”.

En la consulta vinculant a V0969-22, de 3 de maig de 2022 de la DGT, es qüestiona pel consultant la imputació temporal dels endarreriments de conveni per variació de l’IPC corresponents a l’exercici de 2021″, que s’han “abonat al març de 2022”, i es “aclareixi com s’han de tributar els mateixos ja que no tenim indicacions i no sabem si cal tributar-los com indica l’article 14.2 b) de la LIRPF o com a ingressos de 2022.

La DGT resol contestant, tenint en compte les dades referides, que l’aplicació de la normativa d’imputació temporal abans exposada ens porta a considerar que la imputació dels rendiments objecte de consulta procedirà realitzar-la al període impositiu de la seva exigibilitat, circumstància que cal entendre es produeix en 2022 – perquè el seu càlcul ve dau per l’IPC corresponent a 2021, càlcul que exigeix el tancament de l’exercici-, per la qual cosa serà al període impositiu 2022 al qual correspongui la seva imputació.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal

Aquest procediment especial per a les microempreses pretén reduir al màxim els costos, simplificant en gran manera la gestió processal gràcies a la tramitació electrònica mitjançant formularis normalitzats.

 

L’1 de gener de 2023 entraran en vigor totes les modificacions relacionades amb la tramitació especial per a les microempreses i els autònoms.

La Llei 16/2022 de Reforma de la Llei Concursal incorpora un procediment especial per a microempreses (menys de 10 treballadors i menys de 700.000 euros de volum de negoci o de 350.000 euros de passiu), en el qual el paper dels creditors cobra major importància, creant un mecanisme d’insolvència únic i especialment adaptat a les necessitats i circumstàncies d’aquest tipus d’empreses, garantint la màxima simplificació processal.

El pròxim 26 de setembre entrarà en vigor l’esperada reforma de la Llei Concursal (duta a terme per la Llei 16/2022), abordant i modificant en gran manera tot el sistema concursal, encara que no serà fins a l’1 de gener de 2023 quan entraran en vigor totes les modificacions relacionades amb la tramitació especial per a les microempreses i els autònoms.

L’esmentada reforma neix amb l’objectiu d’acabar amb les actuals limitacions del sistema d’insolvència del país, a través d’una “reforma estructural de gran importància del sistema d’insolvència” tal com s’extreu del mateix Preàmbul de la llei.

Procediment especial per a microempreses

Centrant-nos en el procediment especial per a les microempreses, la reforma pretén reduir al màxim els costos, simplificant en gran manera la gestió processal gràcies a la tramitació electrònica mitjançant formularis normalitzats. En aquest sentit, es preveu que totes les comunicacions es realitzin de manera electrònica i que les compareixences siguin telemàtiques.

Una de les principals novetats que inclou la reforma en matèria del procediment per a les microempreses, és la creació d’un mecanisme d’insolvència únic i especialment adaptat a les necessitats i circumstàncies d’aquest tipus d’empreses, garantint la màxima simplificació processal anteriorment esmentada.

La Reforma ha confeccionat aquest nou procediment únic per a microempreses pel fracàs en l’aplicació dels acords extrajudicials de pagament, creant així un sistema concursal paral·lel amb l’objectiu d’abaratir costos. Es caracteritza per ser més àgil i flexible amb terminis abreujats. El règim especial per a microempreses no entrarà en vigor fins a l’1 de gener de 2023. Recordem que, a nivell concursal, s’entén per microempreses aquelles que no superin els 10 treballadors i que tinguin un volum de negoci anual inferior als 700.000 euros, o un passiu que no aconsegueixi els 350.000 euros. En aquest sentit, el que es preveu és que el procediment especial compacti el que són els processos pre concursals i concursals, sense accedir aquestes als plans de reestructuració.

Fases del procediment

En relació amb les fases del procediment, aquest s’inicia amb una comunicació al jutjat de l’inici de les negociacions, que posteriorment derivarà en el procediment de continuació o en el procediment de liquidació. Pel que refereix al procediment de continuació, ve a ser equivalent als coneguts convenis del concurs, encara que amb algunes especificitats en el seu funcionament, com és el fet que en cas que el creditor no emeti cap vot, s’entendrà que aquest està a favor del pla en qüestió. Si, d’altra banda, el procediment culmina en la liquidació, es preveu que el deutor pugui liquidar per si sol la massa activa, sense que sigui preceptiva la intervenció de l’administrador concursal, excepte en els casos que el propi deutor o els creditors que representin almenys un 20% del passiu així ho sol·licitin.

Un altre aspecte important per a destacar en aquesta mena de procediments és que, des de l’obertura del procediment especial fins a la seva conclusió, el deutor mantindrà en tot moment les facultats d’administració i disposició, encara que sí que es veurà limitada la realització d’actes que suposin la continuïtat de l’activitat empresarial o professional. Així mateix, se suspendran les execucions judicials i extrajudicials, a excepció dels crèdits amb garantia real, o aquells que no es vegin afectats pel pla de continuació.

Cal esmentar finalment que la reforma planteja l’opció que el deutor/microempresa que sigui persona natural tingui el dret reconegut a l’assistència jurídica gratuïta, que operarà en tots els tràmits el procediment especial.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria jurídica

Avui, 7 de novembre de 2022 finalitza el segon termini de pagament de la declaració anual de la RENDA de l’any 2021 (Model 102).

   

És important estar atents als venciments de les obligacions fiscals i no superar la data de pagament, per a evitar una multa i un recàrrec per interessos de demora.

El dia 7 de novembre de 2022 finalitza el segon termini de pagament de la declaració anual de la RENDA de l’any 2021 (Model 102).

És important no superar la data de pagament.

Aquest pagament hauria de realitzar-se automàticament des del seu compte bancari on va liquidar el primer pagament de la Renda. Sempre que hagi estat informat el pagament automàtic i domiciliat.

És important estar atents als venciments de les obligacions fiscals i no superar la data de pagament, per a evitar una multa i un recàrrec per interessos de demora.

Aconsellem realitzar les següents comprovacions:

– Consultar amb la seva entitat bancària que tot és conforme per a realitzar el pagament a Hisenda automàticament (Model 102)

– Tenir previst l’import a pagar, el 40% del total de la renda 2021, que serà descomptat del seu compte bancari

Si no té el pagament domiciliat presentar i liquidar el model 102 en la seva entitat bancària.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assessoria fiscal

El dret del treballador al gaudi de les vacances anuals retribuïdes no prescriu si l’empresari no li dona la possibilitat d’exercir-lo de manera efectiva, ja que el contrari implicaria validar un enriquiment injust.

 

Admetre que l’empresari pugui invocar la prescripció dels drets del treballador sense haver-li donat la possibilitat d’exercir-los de manera efectiva, implicaria validar un comportament que donaria lloc a un enriquiment injust de l’empresari. 

El dret del treballador al gaudi de les vacances anuals retribuïdes no prescriu si l’empresari no li dona la possibilitat d’exercir-lo de manera efectiva, ja que el contrari implicaria validar un enriquiment injust.

Després de l’extinció de la seva relació laboral, un treballador reclama una compensació econòmica pels 101 dies de vacances anuals retribuïdes acumulades en els 5 anys anteriors que no havia pogut gaudir. El tribunal d’apel·lació alemany va reconèixer el dret reclamat en considerar que ni estava extingit ni prescrit, perquè l’ocupador no havia contribuït al fet que el treballador pogués gaudir de les seves vacances.

Recorreguda la sentència en cassació, el TS del laboral alemany presenta davant el TJUE qüestió prejudicial plantejant la qüestió relativa a si és contrària al dret de la UE la prescripció del dret a les vacances anuals retribuïdes pel transcurs del termini de 3 anys previst en la legislació alemanya, quan l’empresari no ha possibilitat al treballador exercir tal dret de manera efectiva.

Com el TJUE ja s’ha assenyalat amb anterioritat, una normativa nacional pot disposar la pèrdua del dret a les vacances anuals retribuïdes al final del període de meritació o del període de pròrroga, sempre que el treballador hagi tingut l’efectivament la possibilitat d’exercir el dret (TJUE 6-11-18, C-619/16). No obstant això, vetllar per l’exercici efectiu del dret no ha de recaure exclusivament en el treballador, permetent a l’empresari alliberar-se de complir les seves pròpies obligacions al·legant la falta de sol·licitud per part del treballador. Admetre, que l’empresari pugui invocar la prescripció dels drets del treballador sense haver-li donat la possibilitat d’exercir-los de manera efectiva, implicaria validar un comportament que donaria lloc a un enriquiment injust de l’empresari.

Per això, el TJUE, en la seva sentència 22-9-22, C-120/21, declara contrari al dret de la UE una normativa nacional conformement a la qual el dret a vacances anuals retribuïdes prescriu al final d’un termini quan l’empresari no ha possibilitat exercir tal dret de manera efectiva.

Per a ampliar aquesta informació consulti amb Assesoria laboral

Els sindicats del metall que negocien el Conveni del metall de la província de Barcelona han convocat una vaga del sector per als dies 27 i 28 d’octubre de 2022 per a exigir un conveni digne adequat a la situació econòmica actual.

 

Avui s’ha desconvocat la vaga finalment

Si algun treballador de la seva empresa els comunica que exercirà el dret a vaga els dies 27 i 28 d’octubre de 2022, han de comunicar al seu assessor laboral els noms i dies que aquests treballadors exerciran el seu dret a vaga, el mateix dia que li ho comuniquin o com a més tard el dia 31 d’octubre de 2022 al matí, ja que haurem de modificar la nòmina que ja se’ls ha enviat d’aquest mes d’aquests treballadors ja que aquests dies que no treballen no tenen dret a cobrar el seu salari.

L’exercici del dret de vaga dels treballadors està reconegut en l’article 37.2 de la Constitució i té conseqüències laborals i de Seguretat Social.

Conseqüències laborals de la vaga:

– La vaga legal no extingeix la relació laboral, sinó que la suspèn sense dret a reserva del lloc de treball, de manera que el treballador no treballa ni té dret al salari mentre exerceixi el dret.

A aquest efecte, s’entén com a salari el salari basi, els complements, la part proporcional de pagues extraordinàries i de beneficis i la part proporcional dels descansos setmanals.

Els descomptes es plasmen en la nòmina corresponent a aquest mes -excepte la part proporcional de les pagues extres, que es descomptarà en el mes que es reporti-.

– El període de vaga es considera període de servei a l’efecte d’antiguitat, permisos o vacances, de manera que aquestes no es veuen alterades, i l’exercici del dret no pot originar cap sanció, ni les absències al treball per aquest motiu es computen a l’efecte d’un acomiadament objectiu.

Conseqüències de Seguretat Social:

– El treballador en vaga legal roman en situació d’alta especial en la Seguretat Social, considerant-se en situació assimilada a la d’alta, de manera que se suspèn l’obligació de cotitzar per a totes dues parts i el treballador té la possibilitat de subscriure un conveni especial per a completar les bases de cotització per incapacitat permanent, mort i supervivència, jubilació i serveis socials.

– Durant la vaga es cotitza pels salaris realment percebuts en funció del temps treballat el dia de vaga.

Si tenen qualsevol dubte sobre aquest tema poden posar-se en contacte el seu assessor laboral.